BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VOLTA A LES MALADETES. SEGONA SESSIÓ AMB ACTORS DIFERENTS 22.06.2008

Per Joan Lladó

Per acabar la temporada d’esquí i poder estrenar les botes, hi ha res millor que fer el tomb a les Maladetes?
Així va ser: dissabte a la tarda, amb tranquil·litat, en Xarli i jo agafem el “bus” i cap a Benàs hi falta gent. Bon sopar al poble de la Ribagorça, arran de l’Éssera i tot seguit cap al Pla de la Besurta on no hi cabia ni una agulla.

L’endemà engeguem a un quart de set i la primera patejada ja és important. Ens calcem els esquís un troç força més amunt de la Renclusa i fem una flanquejada considerable per anar a cercar el torrent i lloms que ens menaran al coll d’Alba.

Abans d’arribar al coll, mentre fem un moç, arriba un esquiador solitari. És de Vic. Vol fer els cims més propers. Nosaltres acabem de decidir, -en Xarli no es veia amb prou condicions físiques- un cop hem assolit el coll, que continuem la volta. Baixem a Cregüenya: ni una ànima.

Ara amb els grampons, superem el coll d’Aragüells. A pocs metres veig un noi que enfila cap el cim de l’Aragüells i al meu davant apareix el Vallhivierna, cap a l’esquerra, tot altiu, l’Aneto amb una corrúa de formiguetes que avancen lentament pel pas de Mahoma. Als nostres peus, al fons de la vall de Corones, podem veure la multitud de traces dels excursionistes. Iniciem el segon descens cap als llacs on trobem força gent circulant en ambdós sentits. Tot i ser en plena canícula, un airet fi evita la xafogor que en aquell indret podria ser sufocant. Quan iniciem l’ascens cap el coll de Corones, en Xarli carrega aigua en un petit salt i em diu que si vull fer l’Aneto, que vagi fent -que s’ha buidat- que m’esperarà al coll per fer el descens plegats.

Arribo a la gelera ben tou. Les botes noves m’estan deixant uns peus de museu. Em calço els esquís per acabar de remuntar el cim que em sembla ben bé un 8000 i passo Mahoma completament sol. Reprenc l’alè, observo el recorregut fet, faig i em faig algunes fotos i de seguida avall per no fer esperar massa en Xarli. Al cim, ni una ànima. De fet, és tard, em sembla que era la una o quarts de dues. A la glacera, encara algun esquiador escampat tot enfilant.

Del cansament, ens costa fins i tot de gaudir amb el descens. Hem de fer tirades curtes. La neu, tot i ser pasta, és lleugera, no massa humida i sembla verge. Fa de bon tractar. Les botes, en el descens, una meravella.

Ens descalcem els esquis a l’entrada de Barrancs, força amunt, amb la consegüent patejada. Abans però, en un pla herbós, enmig de la rocalla i els rierols, fem un descans de mitja horeta. No tenim pas tard i em cal recuperar el seny.

Arribem al cotxe satisfets després d’haver-ne eixit gairebé onze hores abans.

Fem una molt agradable i refrescant remullada en un torrent i com nous, carretera avall.

Al Bar Sport de Bellcaire d’Urgell faig tastar la CCM de llúpol a en Xarli, acompanyada d’un platet de callos sensacionals.

Fins la propera,
Joan LLadó.

Desnivell + acum.: 2200 m.

Les fotos: clica aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.