BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

NOVETATS (II) 02.03.2008

Per Joan Lladó

Dijous vaig sentir que hom volia anar a la zona de la Roca Foradada. Diumenge ja no era així. Cap problema. L’Andreu proposà de pujar per un nou camí que arrenca a prop de can Misserprats. Doncs vinga. Volem anar-hi per can Giovanni però sense que ningú digui res, anem cap el Pericó. Per la riera de can Gener pugem a la

Font dels Tres Raigs. Allí, en una llosa de granit viu que arriba a la font des d’el camí, alguns ja fem els intrèpids. La broma s’esbaneix en dir som-hi. Pugem per un petit corriol paral·lel als graons de fusta que, en un parell de llaçades i enmig d’espessa vegetació, guanya la pendent de la sortida del torrent. Molt bona alternativa per no anar a peu el tram d’escales.

Continuem el camí fins el Parc Forestal i el Turó de can Vinardell. Baixem pel dret
com havíem fet anys abans amb vall d’Argentona i la serra de Burriac com a teló de fons. Seguim baixant pel net camí vers a Argentona i trenquem a l’esquerra pel corriol que alguns vam fer en la cursa del Dr. Bike. Agrada a tothom. És ben traçat i va resseguint vells camins d’oblidades i desaparegudes vinyes. De tant en quant, encara es pot veure completament intacte alguna bassa d’ensulfatar el raïm. No sé pas si algú més dels deu que érem si va fixar. Però això no té cap importància. Poc abans d’arribar a la pista passem per una altre vella caseta de vinya ben re-utilitzada per algun indigent.
Al talús que dona a la pista, en Manel aprofita per continuar fent l’intrèpid. Quan reprenem la marxa per la mateixa pista cap a nord, tres senyors corredors ens tiren “floretes”. Ai ves!! De seguida tombem a l’esquerra per baixar pel llom fins a can Miliu Cabanyes. Seguim per la pista de serveis arran de l’autopista fins a can Misserprats. Passem a l’altre costat de la carretera per sota un desguàs d’aquesta i comencem la forta grimpada fins trobar el vell camí de can Blanc a can Ribot. Hem de fer un petit tram a peu que amb una mica més d’astúcia el podríem evitar.
Replegats seguim fins a can Ribot i decidim d’anar a esmorzar a Sant Carles. En Manel i l’Angel han de marxar. Abans d’arribar al restaurant, en Marcel, en Carles i jo baixem per un petit torrentó enmig de la urbanització que és prou divertit. Com és habitual, al restaurant hi ha força gent. Nosaltres hi hem anat d’hora i ens ha anat bé per enllestir ràpid l’esmorzar. És dels pocs de la zona amb un bon servei i bons preus. Que duri.
Quan som ben menjats i pixats, fem camí cap a l’Espinal flanquejant el vessant de ponent del Turó de Castellans. Baixem el bonic descens, ara brut de branques pel desbrossament, fins el Torrent de can Cigala i a can Companys de Dalt continuem per la carretera en direcció el Maresme durant tres-cents metres. Agafem un camí de carro a la dreta que tot seguit s’estreny i es converteix en un molt bonic i ciclable corriol. Ens l’ensenya l’Andreu i en Carles en fa festes. Arribem a enllaçar amb el Meridià Verd. En Carles s’acomiada. Provem en va de trobar un corriolet que hem vist pujant. La pista que teòricament ens hi duia és un cul de sac. Reculem. Ja tornarem un altre dia.
Seguim amunt per la pista i en la cruïlla que trenca el camí en direcció Parpers i Sant Bartomeu ens retrobem en Carles. Tornem a acomiadar-nos però ara s’hi afegeix en Marcel i l’Anscari. Els cinc que restem anem cap a Céllecs. A Sant Bartomeu continuem pel GR i voregem tota la falda fins a can Tarascó. Aquest tram sempre es fa molt agradable tant en un sentit com en l’altre. Per la pista continuem fins a Coll de Porc. En els repetjons els alacrans em mosseguen. Dissabte van criar. Baixem el curt tram trialer de les torres elèctriques fins a cal Truc i de baix estant, veig volar l’Andreu. Res, un ensurt. Per acabar d’eixorivir els alacrans, pujo les ermes feixes, abans del coll de Gironella, amb el plat mitjà. Vet aquí les agulletes del dilluns.
Seguim pel ponent del turó de Matacabres, el Mal Pas i fins la caseta del Rocar per un caminet molt cafre. A Dalipà fem una petita aturada per observar la quantitat de piscines plenes que hi ha a l’eixample d’Argentona, entre cal Negre i can Riera.
Encarem el darrer tram fins a Argentona per la vinya de Can Serra, els Castanyers,
cal Coix i la Vil·la. Baixem a la riera per Sant Sebastià i per can Polseguera ens dirigim a Mataró.A reveure,
Joan LLadó.

Els corriolaires: Valentí T., Marcel T., Manel T., Joan V., Joan LL., Carles LL., Anscari N., Àngel V., Andreu C. i Adrià T.
Distància recorreguda: 45 km.
Desnivell acumulat +: 1.200 m.
Les fotos: clica aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Hola companys quina enveja, aviat hauré de fer un curset de btt per recordar-me´n. Només un comentari, si us hi fixeu bé només hi ha un raider que en la filmació baixi amb el cul fora del seient, sabeu qui es? al.leluia sembla que les classes i el temps han fet un bon fruit. Felicitats ara només falta l´elàsticitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.