BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CORRIOLAIRES A LA NEU 20.01.2008

Per Joan Lladó
Després de dos anys sense calçar-me els esquís, hi torno fent exactament el mateix que la darrera sortida: Tossa d’Alp (refugi del Niu de l’Àliga) per La Molina. El gener del 2.006 la neu també escassejava i, un dels únics destins per trobar-ne al Pirineu Oriental (per evitar el Pedrons) i ser d’hora a casa, és enfilar per les pistes.

Els cinc foquejadors afamats de neu marxem a les sis del matí amb el “tractor” de l’Àngel. Esmorzem en una granja a l’estació de La Molina mentre esperem que El Senyor agafi el material i es canviï a Supermaresme. Aparquem a Els Alabaus i ens equipem allí. Comencem l’ascens ben bé arran de pistes. Fer-ho per fora i en aquella alçada és impossible. Al remuntador, prop del Puigllançada, en endinsem al torrent Roig per trobar-hi neu acumulada pel vent i fer un descens mínimament acceptable. Al vell mig ens hi traiem les pells i comencem la davallada. Tret de la caiguda de l’Àngel per culpa de les fixacions fluixes, no ha estat pas malament.
A la confluència amb La Torrentada del Coll de Pal tornem a enganxar pells per remuntar cap a la Pleta de Comabella; la continuació més factible per progressar tot foquejant, és arran de la tanca. A banda i banda d’aquesta s’hi ha mantingut una llenca de neu d’uns cinc a deu metres d’amplària que ens permet zigzaguejar i superar la pala que ens mena, després d’un curt semi-flanqueig per sota el Puig d’Alp, al final del remuntador de la Tossa.
D’allí fins al refugi una petita passejada tot parlant de bicis. A dalt ens hi espera una espectacular vista de la nostra terra coberta al complet per un mar de núvols. Tant sols emergeixen, tot ufanosos, els Pirineus a llevant i a ponent, a migdia treuen el cap el Montseny i Montserrat i, més a prop, la boira intenta engolir el Collsacabra i l’Alta Garrotxa.
Esmorzem tot prenent el sol en unes confortables gandules i prenem el cafè dins el refugi.
Ens equipem per tornar avall. A l’Albert no li quedat bé l’encolada de pells i quan les treu dels esquis per desar-les, li resta una bona part de la cola a les soles. Així podrà fer els girs més lents.
Desfem el camí de pujada i a la tanca de Comabella gaudim del descens. L’Àngel repeteix caiguda per culpa de les fixacions. Res.
Enganxem pells per remuntar el Torrent Roig. Al flanqueig per entrar al torrent, en Giovanni, tossut de no fer les voltes maria, cau dos cops de cul. Va gastant forces inútilment. Fem petar la xerrada tot pujant. A mig camí veiem baixar en Martí i l’Albert que, aprofitant l’espera a l’Amorriador de Rius, han decidit de tornar a baixar i pujar el torrent. Quan ens arrepleguem, fem el darrer descens pels Alabaus fins el cotxe.Fins la propera,
Joan LLadó.Els neucorriolaires: Albert G., Àngel V., Joan LL., Giovanni L. i Martí M.
Desnivell acumulat: 1.550 m.
Les fotos i videos, cliqueu aquí.
Les fotos d’en Gio, cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.