BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Molta gana de bici i molta assistència de corriolaires a la plaça. Els veïns ho han de notar per força: n’hi ha que no callen ni que els matin. Si jo fos al seu lloc, els trinxava el cap amb la bicicleta. També n’hi ha que fa temps que no volten per Burriac i ho troben a faltar. Cap allà anem.

A Argentona, comencem la remuntada fins la Barca per can Cirés. Voltem la capçalera del torrent de la Font Picant i tornem a remuntar tot flanquejant la falda nord del turó dels Oriols i baixar tot seguit cap a Agell per la torrentera i els boscos de la roca d’en Punsola.

Passem per entre matolls a la falda de llevant del turó d’en Punsola i en acabar la primera trialera i esportiva pujada, ben a prop del cementiri de Cabrera, fem un petit descans per recuperar l’alè per afrontar el que se’ns presenta tot seguit: l’escalada al turó d’en Punsola. Aquesta vegada les arrels ens han fet la guitza i en les primeres rampes anem caient un darrere l’altre.

Al capdamunt de la pedrera de Cabrera, ens re-agrupem i re-estudiem l’itinerari a seguir. Hi ha quòrum per baixar fins els peus de la pedrera pel trencall del camí de Codera i després remuntar fins el Poblat Ibèric.

A la font Picant de Cabrera, els més atrevits, fem una estona l'”indio” baixant un marge de sauló esgraonat. Divertit.

Continuem per la pista fins la Creu d’en Beia, també per la pista, i pugem fins el coll de Gironella. Continuem per la cornisa fins poc abans del coll de Porc, on cap a llevant, trenquem pel camí de la línia elèctrica en molt tècnica i forta pujada primer i una curta trialera després, fins els topalls de cal Truc. Allí seguim cap a nord pel camí de can Blanc. Baixem com bales fins la clotada del torrent. El repetjó per superar la sifonada es resisteix als soferts corriolaires.

A can Blanc ens agrupem per baixar plegats per la curta trialera del mateix mas i enllacem el planer camí fins la pista del cementiri d’Òrrius. La deixem per anar al carrer de sota i baixar per les escales que porten al pont de la carretera. Bona prova per a les sofertes suspensions.

Després d’esmorzar a can Jordi, alguns corriolers se’n tornen cap a casa. Els que continuem, ho fem direcció Céllecs, passant per can Masot, ca l’Antòn i en una casa que no recordo el nom, ens surt un jove increpant i escridassant els que van al darrere perquè passem per aquell camí. “Que no heu vist el senyal?” “Que no sabeu que la Diputació ho ha tallat tot?” Com aquell que sent ploure, anem fent el nostre camí i qui rep el xàfec és en Manel que pel que sembla es coneixen. De situacions com aquesta no és pas la primera ni serà, per desgràcia, la darrera.

En arribar a la pista de Sant Bartomeu en Valentí, l’Anscari i l’Andreu se’ns acomiaden. Els cinc que restem -en Martí, l’Albert, en Manel, en Jordi i un servidor- enfilem pel GR per anar al sector de contravent de Céllecs i pel camí trialer, baixar a la Roca de les Orenetes, fent un tram nou, prou bonic per cert, que ens deixa un xic més a prop, estalviant-nos de fer pista.

A les Orenetes enfilem l’esportiu corriol fins la Cabana del Moro (dolmen). Anem fent de les nostres fins a Sant Bartomeu. Ens creuem amb ben pocs ciclistes i amb un grup que ho fem -baixen de Céllecs- ens fan esglaiar de com van d’abrigats: ni se’ls veu la cara. Pensem que a dalt hi deu nevar.

Al coll continuem pel GR fins a Parpers i fem el llarg descens fins a can Roviró i avall per Riudemeia.