BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

REMULLADA D’ESTIU. EL MONTALT 19.08.2007

Per Joan Lladó

Ens enyoràvem de tants dies escampats i en el retorn de les vacances som una bona colla la que ens retrobem el diumenge: en som dozte. Repetim com en el darrer diumenge i anem una altre vegada cap a llevant, a Llavaneres, car l’estiuejant ens hi espera. Pugem cap al Montalt enfilant pel torrent de les Maioles fins la Plana d’en Catà i els Rocs d’en Magí. Davallem tot seguit cap a les Planes d’en Montalt i travessem la finca del mateix per continuar un bon tram del camí del Roc de la Ferradura.

Quan tot just el camí comença a enfilar-se, trenquem a la dreta per un corriol amb marques verdes que el dia abans havien tastat en Martí i en Miquel i que mena tot rialler a les cases més enlairades de la urbanització dels Tres Turons. És un molt bonic senderó amb les típiques característiques i el prototipus del que voldríem que fos teixida tota la nostra comarca. Li mancava però un xic de dificultat.
El cel s’ha enfosquit amenaçant pluja i tot just començar la davallada cap a Torrentbò, comença a ploure. Alguns ens equipem els anoraks. Gaudim del descens. El terra està en òptimes condicions. Arribem xops al restaurant que encara han d’obrir. En Manel se’ns acomiada tornant cap a Mataró per la carretera i no passen ni cinc minuts que cau un ruixat que ens fa venir esgarrifances. Pensem que en Manel no deu pas gaudir. S’ha refredat l’ambient i agafem fred entaulats a la terrassa tot esperant l’esmorzar. Ens ve un airet molt fi de llevant.
Ben peixats, ens preparem per marxar encara amb la roba humida i continua plovent. En Marcel se’n torna també per carretera. Nosaltres ho fem en sentit contrari cap al Coll del Pollastre. Hom proposa de baixar una mica més i enfilar pels cirerers fins el Corral. Cap allà anem. En principi es puja en pinya tot comentant l’estat del terreny que és tou i es fa feixuc el progressar, però en començar el primer revolt ja amb forta pendent, cadascú agafa el seu ritme i amb un pedaleig esportiu anem progressant fins a dalt. Ha estat una bona escalada per païr l’esmorzar.
Quan ens agrupem discutim per on seguir i optem per pujar a la Ferradura per un camí que tot desfent-lo veiem que amb els anys ha canviat. Al coll plou amb ganes. L’Andreu, l’Anscari i en Sergi opten per tornar. La resta decidim d’enfilar cap a la Brolleta del Montalt al vessant nord de la serra. L’aigua s’escola impetuosa pels xaragalls fent-los pregons. En arribar al capdamunt, la davallada es presenta espectacular: el corriol es pot dir que és un rierol i xalem mullant-nos més amb les branques que amb l’aigua que aixequem del terra. Parcs temàtics? Per a què? Tant sols inoblidable.
Pel Camí Ral primer i per les Planes d’en Pepons, d’en Pere de la Pepa i del Sastre després, enllacem amb el camí de la Font dels Avellaners i pels vorals de can Xerrac tornem al camí de la Moreneta. L’aigua fa que els plats ens xuclin les cadenes. Ho adobem amb una mica d’oli. Passem la font i encarem el camí de la font de n’Noms. Només hagués calgut una mica de boira per fer idílic el paisatge. Passem per cal Gaig i comencem una tertúlia bibliogràfica derivada dels efluvis que emanen del bosc humit. Amb bici es pot fer de tot.
Al coll de la Brolleta agafem aire i planejant arribem a la Creu d’en Serra. Fem el darrer descens pel Turó d’en Dori, el Parc Forestal, el repetidor de can Vinardell i fins a can Giovanni. El nostre amic ha tingut la gentilesa de deixar-nos rentar la cara a les bicicletes i li agraïm.Fins el dimecres,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Albert G., Albert V., Andreu C., Anscari N., Giovanni
L., Joan Ll., Joan V., Manel T., Marcel T., Martí M., Sergi C. i
Valentí T.
Distància recoreguda: 43 km.
Desnivell + acum.: 1360 m.
Les fotos, cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.