BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Aquest diumenge ha estat un èxit de participació. Ens trobem tretze corriolaires a la Plaça, més un altre que se’ns afegirà a Llavaneres i el darrer a l’hora d’esmorzar. És a dir, quinze tronats de la bici de muntanya. Deunidó. Era establert d’antuvi que aniríem cap a llevant, car s’havia quedat de trobar-nos amb l’Andreu a Llavanares. Aquesta vegada, a diferència de la darrera que en Guillem va venir per aquests verals, el ritme pres per arribar fins la font de Llorita ha estat bén diferent. El petit mamalló ha arribat fresc degut a la xerrameca matinera general en la trobada amb l’estiuejant.

Una vegada passat el poble de la coca i dels pèsols, hem enfilat per Sant Sebastià, fins al cementiri i el Garingol. D’allí hem davallat en un bonic descens fins la riera d’en Cabot, al molí homònim concretament. En aquest punt fem aturada per adobar la bici d’en Martí que havia trencat una brèndola. En reprendre la marxa, el nostre estimat Carles fa un dríbling per esquivar unes mates i es tira de cap als esbarzers. El moviment ha estat de pel·lícula. Ni que l’haguera assajat. Per ell, un petit ensurt de no res. Per nosaltres, unes bones riallades per sota el nas.

El grup s’estira en agafar la pista i ens retrobem tots plegats a l’entrada del corriol de Labaià, un bon tros passada la hípica. Aquí comença la pujada de debò. Cadascú va fent com bonament pot fins l’entrada del sender de les Roques Boniques que en diem, i on comentem la jugada. Seguim pel sender i abans del tram de les roques, trenquem a la dreta per anar a enllaçar amb la pista del Montalt. Roca de l’Avi. La colla ens espera al capdamunt. En Guillem arriba arrossegant la bici, car els darrers metres han estat drets i sorrencs. Per no forçar a l’aleví més del compte, quedem que ens trobarem a la Pedra de la Ferradura. Ells baixen a can Montalt i tornen a enfilar.

A la Ferradura saludem en Ventura de Sant Vicenç i a la seva colla. Continuem el nostre camí i pugem la Brolleta del Montalt per, tot seguit, davallar cap al Pi de les Fontetes. Per la pista ens dirigim a can Vallalta. Uns decidim de baixar per la trialera de la linea elèctrica i els altres fan el camí normal de can Vallalta al Pou de Glaç. La trialera, poca cosa. Ens trobem a baix, al barri de Can Cunit, i fem cap a esmorzar.

A can Miqueló ens hi espera l’Àngel, el quinzè corriolaire, que ha vingut al seu ritme.
De gresca no en falta. En Jordi ens convida pagant la beguda. El felicitem de debò. Pocs poden celebrar els seixanta anys amb una salut com la seva. Els que hem de marxar d’hora ho fem pujant per la Moreneta i davallant per la Ginebrera. Li hem tret tot el suc possible al descens i ha estat realment divertit. Els que continuen ja ens explicaran què han fet.

Bones vacances,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Albert G., Andreu C., Angel V., Anscari N., Carles Ll., Ferran, Giovanni L., Guillem Ll., Joan Ll., Joan V., Jordi C., Manel T., Martí M., Sergi C., Valentí T.

Distància recorreguda. 33 km.
Desnivell + acum.: 830 m.
Cartografia: Editorial Alpina. Montnegre Corredor.
Les fotos, cliqueu aquí.