BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Aquest Sant Joan, per qüestions llar-logístiques, m’ha tocat ser al País Basc, al poble de Gorrebusto a La Rioja Alavesa. Per començar, divendres en marxar i com a mi m’agrada, una bona dosi de cua i retencions al Vallès, anant cap a Martorell. És a dir, una hora i mitja d’aperitiu a les cinc hores de viatge: Collons!!!

Malgrat tot, la pau i la bona taula al poble, compensen el mal tràngol. Bones migdiades, també. I com que som en país de bon vi, no pots estar-te’n. I doncs, la migranya al “cantu”. En definitiva, fins diumenge a la tarda no vaig tenir esma de sortir. Així és que a les cinc m’equipo, preparo els estris i enfila que fa fort.

Travesso el poble i pujo pel Castillo: casa inhabitada on potser, per la seva situació i en temps reculats hi podia haver alguna construcció de guaita. Continuo per forta pendent i arran de vinyes fins el coll de Labraza. Aleshores, flanquejant i anant per la vessant del Arroyo del Horcajo, vaig guanyant alçada per pistes i “piezas” de blat, que a voltes em veig obligat a travessar pel bell mig. Travesso el riu dos cops i quan el camí s’enfila com un mur, just en el llom que fa de partició d’aigües dels dos barrancs que formen el rierol, opto per agafar El Barranco de Canalejas més planer i, tot i que no hi veig camí, trobo vestigis del pas d’un ramat boví. El vaig resseguint fins que el bosc de pi jove reforestat, en aquelles contrades poc habitual, es fa impenetrable. Faig una ullada per si hi trobo pas, però haig de carregar la bici i remuntar per un matollar fins trobar de nou el camí que havia deixat. Pedalejo mig quilòmetre per sota el parc eòlic. En aquells verals i amb aquella solitud, aquells enormes molins i la seva fressa en girar, fan una certa basarda. Arribo al Puerto de Marañón. Ressegueixo la collada per un bonic corriol amb impressionants vistes sobre les dues vessants de la serra i amb l’enorme mola del León i els seus penya-segats presidint la contrada. Continuo per una pista que baixa al vessant nord, cap als repetidors de Marañón. Abans d’iniciar el sender que volta tota la Peña de Lapoblación (1.344 m.) -altres n’hi diuen el León Dormido-, m’entretinc a collir i assaborir quatre maduixes de bosc. No té preu. En aquest vessant la vegetació és totalment diferent del costat riojà. Sóc a uns nou-cents metres d’alçada i el faig, el castanyer, la boixerola fan acte de presència. En entrar de ple a la fageda i en una petita talaia, faig una aturada per contemplar el paisatge. Als meus peus la vall del Rio Ega amb les poblacions de Marañón, Cabredo i Genevilla. Més cap a llevant, l’alterosa i escarpada Sierra de Kodes on el seu punt culminant, el Ioar, fa 1.416 m. i limita Araba i Nafarroa.

La roda que des del Camí del Nord encara no he adobat, perd aire. Em vaig deixar la motxilla, on hi duc sempre la manxa, a casa. Per tant, no podia inflar i em restava poca estona. Segueixo fent el tomb a la serra sense entretenir-me massa i arribo al Puerto de la Aldea. Decideixo agafar la carretera fins Lapoblación: petit poblet situat a gairebé 1.000 m. d’alçada als peus del cim al que li dóna nom i on, sense èxit, vaig intentar de trobar una manxa. Aquesta circumstància em féu tornar avall abans d’hora i quedar-me sense fer un dels trams més bonics, en descens, que conec en aquells verals i que mena a la Fuente del Sapo, arran de carretera i prop del Puerto de Marañón. Després es pot continuar per l’antic camí de Viana, sempre entre camps de secà, car la vinya no es troba més amunt dels 700 m. o pel llom de Ballesterra i Las Juntas.

Hom arriba al poble, prenent aquesta darrera opció, pel mateix camí de pujada i amb una bucòlica vista sobre els teulats de les cases i sempre amb vinyes com a marc. El fet però, és que vaig haver de baixar per la carretera, tot i que molt tranquil: no em creuà ni un sol cotxe en sis quilòmetres. Refrescat i bén net, faig cap al bar del poble on en un cartell ben visible hi diu: “En este local se aceptan cazadores, pescadores y a toda clase de embusteros”. Hi preparem, els més o menys joves, un sopar col·lectiu per acomiadar el cap de setmana. I més vi…

Fins aviat,
Joan Lladó.

Les fotos, cliqueu aquí.