BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

LA CARRETERA DE DOSRIUS I CANYAMARS 21.07.2006

Per Joan Lladó

És necessari que ens carreguem el territori per eixamplar una carretera que podriem dir-ne local? Estic d’acord en fer-hi un bon manterniment, no massa, en retallar els revolts considerats perillosos i fer les vores quelcom més amples per facilitar la circulació quan hi ha força volum de trànsit. No ho estic per tirar pel dret i poder arribar al destí en línia recta i en dos minuts. Però on ens hem pensat

que vivim? Som un país amb una orografia molt difícil. Amb un muntanyam considerable i ho hem d’assumir. No ens podem carregar el país amb l’excusa de la seguretat i la pressa. Que potser retallant revolts es correrà menys? Crec que el contrari. I qui vulgui viure a muntanya, n’ha d’assumir les conseqüències i els polítics han de ser conseqüents amb el que pensen i no amb els vots. Que potser hi farem una autovia d’aquí a 10 anys?

Posats a fer, perquè no s’acaba d’asfaltar la pista del Far fins al Corredor i tot seguit fins a Vallgorguina? Potser, d’aquí uns anys, quan es vagi eixamplant l’urbanització de l’Esmeralda (ara Can Masuet-El Far) i la de Can Canyamars ja tindrem un carrer fet. I bén enlairat. Per anar a esmorzar, perquè volem una pista plena de sotracs que ens fa malbé el cotxe, si ben llisa podriem anar a 100 per hora i arribar al Santuari amb sabatetes i bén polidets? De veritat, crec que cada vegada som més animals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.