Les banderes dels nostres pares

Quan un director ha aconseguit el respecte i l’admiració de la indústria cinematogràfica mitjançant pel·lícules que ja formen part ineludible de la història del setè art pot fer dues coses: beneficiar-se del crèdit obtingut i dedicar-se a la producció d’obres comercials que passaran sense pena ni glòria o pel contrari, aprofitar la seva posició de força davant la indústria de Hollywood per, amb la llibertat creativa que li atorga, esdevenir un referent pel seu cinema compromès i crític amb els valors i mites de la societat en què viu.

Clint Eastwood és sense cap mena de dubte dels segons. Ell tot sol és capaç de plantejar, a una societat tan conservadora com la nord-americana, un tema tan polèmic com la eutanàsia i a més arrasar als Oscars.
Ara, en ocasió de l’estrena de Les banderes dels nostres pares, ho ha tornat a aconseguir. Ha fet passar pel seu sedàs un dels mites de la 2ª guerra mundial i de passada s’ha permès el luxe de llançar els seus dards enverinats contra aquesta tendència tan americana com és la fabricació d’herois.
Per a l’ocasió Clint Eastwood ha sabut extreure, del grup d’actors semidesconegut de què s’ha envoltat, les contradiccions d’un grup de soldats que lluita per sobreviure als desastres de la guerra.
Els soldats protagonistes accepten prendre part d’una farsa per fugir de la guerra. Poc a poc es veuran immersos en un circ, on només importa satisfer les necessitats d’un país en guerra. Tot plegat acabarà fent aflorar les misèries dels que els han pontificat com a herois de la pàtria.
Les experiències viscudes per aquest grup de persones li serveixen a Clint Eastwood per desmitificar la pretesa honorabilitat de la guerra, que t’obliga a cometre atrocitats en nom de la pàtria, i el mite del patriotisme d’uns soldats que no lluiten pel seu país sinó només pur instint de supervivència.
No s’arriba a ser un heroi per aixecar un pal amb una bandera sinó per ajudar el company malferit en el camp de batalla. I no ens enganyem, molts diuen haver-ho fet però pocs tenen el coratge suficient per a fer-ho.
Els herois els fabriquem nosaltres per què tenim la necessitat de creure en ells. I hi ha persones que se n’aprofiten per aconseguir els seus objectius.
L’única pega de la pel·lícula és una excessiva reiteració per a què arribi a l’espectador la manipulació de què són objecte els soldats per part del govern nord-americà.

Direcció: Clint Eastwood
Actors: Ryan Phillippe, Paul Walker, Jesse Bradford, Adam Beach
Guió: Paul Haggis
Sinopsis: Durant la batalla de Iwo Jima una soldats nord-americans planten la bandera dels EEUU a dalt del cim Suribachi, moment immortalitzat pels fotògrafs. A partir de llavors són convertits en herois per la maquinària propagandística de l’exèrcit amb la finalitat de recaptar fons per a la guerra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *