Els pins murmuren… Els pins murmuren i regalen rialles sordes, teixint els fils de les fredes humitats, blanques i valves, de la nit hivernal. Talment sembla que la lluna camina de puntetes sobre els milers i milers d’agulletes de les fulles verdes dels arbres del parc. En la fosca contenció que precedeix la implosió de
La Mare Guilla Més mitologia …. 1.-La visita La mare guilla seia sobre unes soques velles, s’endormiscava i veia trescar un rusc d’abelles. La llum dels rajos del sol pessigollejaven, clars, la seva pell de cotó, els seus cabells fins esverats, del color de palla i mel. Duia bótes de molsa i un vestit de coure
Mitologia a més no poder EL VAIXELL DE LES ÀNIMES 1.- A les dotze de la nit A les dotze de la nit la platja s’aturava, cap remor, ningun brogit la sorra destorbava. El cel, un ull de basalt, de fit a fit mirava la congestió de la sal que la mar aquietava. La