11 – L’ésser que sap ser/no ser

24 de novembre de 2020

La infinitat (literalment) d’esdeveniments inscrits en una mena de “registre” fora del temps “ocorre” en temps i lloc oportú quan després de determinades vicissituds s’acompleixen vells inicis; fets que eren insignificants adquireixen ple sentit a la llum de nous fets i comprenem, finalment, la raó amagada de desenvolupaments particulars. Un hipotètic observador omniscient comprendria, per

Llegir més

10 – El lliure arbitri

17 de novembre de 2020

És lluny de ser evident l’existència d’un món objectiu. Només hi ha (essent optimistes) la “superposició” de sis o set mil milions de subjectivitats. En efecte, allò que podríem anomenar “entrellaçament” d’una multitud de visions “personals” és tot el que hi ha. Segons els sacerdots de la ciutat de Tebes, a l’antic Egipte, no existeix

Llegir més

9 – Un altre Ganges

10 de novembre de 2020

Com ens fa saber Ernest Renan en el seu interesantíssim, prolix i documentat treball sobre els orígens del cristianisme, a la ciutat de Filipos (on va tenir lloc un segle abans la decisiva batalla entre els “tàndems” Marc Antoni/Octavi i Brutus/Cassi que havia de canviar políticament l’aspecte del món) hi va succeir un altre fet

Llegir més

8 – Pitagòrics

3 de novembre de 2020

Prou curiosament, l’univers és mesurable i susceptible de comprensió. Com deia Einstein, el més incomprensible de l’univers és que sigui comprensible. En efecte, en un món en el qual finalment (després d’ardus esforços) pot ser calculada l’edat de la Terra, el Sistema Solar, galàxies, etc. i arribar a la (entre sublim i estranya) idea del

Llegir més

7 – Concomitàncies

27 d'octubre de 2020

És evident que hi ha “idees”, és a dir, conceptes profunds que segueixen camins amagats a través del curs aparent d’aquest absolut misteri que anomenem “temps”. Per si calia, doncs, una demostració del mar d’autoenganys en què s’enfonsa el materialisme, vet aquí al rescat el temps, que només pot ser expressat i mig entès per

Llegir més

6 – Mites sacrificials

10 de març de 2020

El colpidor paral·lelisme de diverses tradicions religioses arreu del món, expressades per mitjà de mites similars, revela el rerefons d’allò que (per tal d’entendre’ns) sovint anomenem “ànima” humana. En efecte, els mites responen a preocupacions de natura transcendental que (inevitablement) ens absorbeixen, encara que pretenguem fingir que no o, fins i tot, superficialment ens autoconvencem

Llegir més

5 – Una visió de la mort

3 de març de 2020

Evidentment, la mort és la dissolució del jo, com també ho és del món, en tant que el món és una projecció del jo. Cada vegada que algú mor cessa, doncs, una versió sencera de l’univers, que correspon a la visió de l’aparent individu que “se’n va”. Al cap i a la fi, vida i

Llegir més

4 – Una metafòrica espurna divina

25 de febrer de 2020

[Qui l’esperit  infinit lo vol creure, molt li és prop  que part de Déu lo crega Ausias March – Cant Moral – XXXVII Editorial Barcino – 1959] Poèticament parlant, sense allò que en podríem dir una “espurna divina” animant aquests tristos trossos de matèria (tan il·lusoris, pobrets) i atorgant-los la fantasmal consistència que els nostres

Llegir més

3 – El passat d’una il·lusió

18 de febrer de 2020

És evident que un ésser fragilíssim com clarament som es correspon fil per randa amb la il·lusió de la immensitat de l’espai. L’infinit i vertiginós buit que “internament” ens constitueix fa de contrapunt a l’inconcebible buit total, tot fent-nos esdevenir, així, aparents representants de l’essencial i fonamental no-res. La calidoscòpica i repetitiva imatge de formacions

Llegir més

2 – Anatomia del destí

11 de febrer de 2020

[Allò que no ha de ser, mai serà, es faci el que es vulgui; allò que ha de ser, serà. En temps oportú succeirà el que correspongui; l’ignorant s’enganya sempre. ( Les mil i una nits – nit 152) Com es pot escapar al destí? La precaució no impedeix que ens atrapi el fat; és

Llegir més

1 – Conversió i resurrecció simbòlica

4 de febrer de 2020

L’any -139, a Roma, el pretor Cornelius Hispalus expulsa els jueus, els quals (segons ell) corrompen els costums a causa del culte que reten a Iuppiter Sabazius, el nom del qual (Iovis; genitiu de Iuppiter) al·ludiria, així, a Jahvé. A més, l’epítet guerrer de Jahvé (Sabaoth) és erròniament assimilat a Sabazios (Dionís). Per què? Òbviament,

Llegir més

0 – Vendre’s l’ànima al diable

28 de gener de 2020

Com molt bé diu Jean Baudrillard a Violència de la imatge, la perpetració de la banalitat (als reality shows i a les xarxes) fa justícia al dret i al desig de no ser res. En efecte, la hiperexposició a la mirada pública que proporciona la presència oberta i continuada de l’individu dins el mitjà total que

Llegir més

Una oportunitat de reflexió : l’equinocci de tardor

25 de setembre de 2014

Com que no es pot dir que sigui gens desdenyable experimentar una de les dues ocasions que se’ns presenten anualment d’equilibri entre el dia i la nit, en aquest cas amb l’ingrés simbòlic del Sol al “signe” de Balança, convé aprofitar per a fer balanç (i mai més ben dit, oi?) de la feina feta

Llegir més

El vell caminant 27

1 de setembre de 2014

És evident que, pel que fa a l’existència (és a dir, el fet ontològic agafat en brut, sense matisos) ens movem en un terreny de suposicions i intuïcions que cap investigació material (per profunda i acurada que sigui) pot esvair de cap de les maneres. La suposició de l’existència de Déu, doncs, esdevé d’una mena

Llegir més

Maximilian Kolbe

25 d'agost de 2014

I am he as you are he as you are me and we are all together                                                                          (I am the

Llegir més