5 de gener de 2021
0 comentaris

17 – Tots eren maçons

[Lucius Quinctus Cincinnatus (segle -V) va ser senador romà d’origen patrici i persistent enemic dels drets dels plebeus. Cònsol “suffectus” en -460), dos anys després obté poders dictatorials a fi de salvar el cònsol Minucius Esquilinus, assetjat pels eques i volscos al Mons Algidus. Més tard, va renunciar a la dictadura i va marxar a les seves terres.]

 

Franklin publica a Londres, en 1725, A Dissertation on Liberty and Necessity, Pleasure and Pain, d’un materialisme mecanicista. Arruïnat, s’estableix a Filadèlfia protegit per un amic comerciant. Greument malalt, és a punt de morir en 1727 i esdevé místic (tema interessant, aquest de la “conversió”, car implica una reorganització dels elements constituents del feix d’impulsos infinit). Treballa com a impressor i editor, es casa i es fa francmaçó, però d’una creença especial. Creu en un Infinit que no necessita pregàries ni veneració, per tal com és infinitament per damunt de tot això. Sense perdre la fidelitat a la maçoneria, privadament s’até al seu credo basat en l’univers newtonià, amb arrels platòniques, místiques i orientals. Membre de les lògies maçòniques angleses i franceses durant llargs sojorns a Europa, les creences místiques el porten a postular un “fluid” universal que es manifesta per mitjà de l’electricitat, la qual investiga a fons. Inventa el parallamps, com a resultat, entre altres coses. No hi ha dubte que les idees de llibertat, igualtat i fraternitat que adoptaran els maçons són fonamentals en el despertar de les colònies angleses d’Amèrica, com originalment són a la base de la Revolució Francesa. El moviment revolucionari americà, al principi, és molt més una revolta contra velles idees que, paradoxalment, són combatudes també per la dinastia Hanover, en nom del liberalisme anglès, però aquest moviment, naturalment, acaba fatalment creant una nova nació lliure, a causa de la seva pròpia empenta. Franklin i Washington, tots dos maçons, acaben per fer un autèntic món nou gairebé sense haver-ho pretès, pròpiament. El 16 de desembre de 1773, un grup d’homes (alguns disfressats de natius) seguint un pla dissenyat a la taverna on es reunien els maçons bostonians, com també el club polític North End Caucus, llencen al mar 342 caixes de te que el poder imperial volia introduir al país, amb noves càrregues fiscals. La solidaritat de la resta de colònies contra la posterior repressió britànica acaba en una Declaració d’Independència de clara flaire maçònica, doncs. El francmaçó Lafayette, impulsat per alt idealisme, corre a ajudar els seus camarades. Després de la guerra, Washington dimiteix immediatament. Franklin, nou ministre (ambaixador, en l’argot de l’època) americà a França, aprofitant la seva relació amb la xarxa maçònica francesa, treballa a fi d’obtenir el suport d’aquest país a la nova i encara molt feble república. Aconsegueix que Voltaire beneeixi un nét seu amb aquestes paraules: “God and Liberty“. La monarquia francesa, obligada per la pressió dels maçons situats a les altes esferes a ajudar la nova Amèrica, aviat pateix també el vendaval revolucionari. Franklin, des de França, ataca amb textos vehements la nova societat americana d’exmilitars anomenats Cincinnati, els quals aparentment pretenen establir una casta hereditària, creant així una commoció a l’encara monàrquica França. Els mateixos nobles francesos es fan maçons en gran part, tot contribuint a la seva pròpia destrucció, en tant que classe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!