Per a parlar dels inicis d’aquesta festa, ens reunim amb Josep Albinyana i Vicent “el del pati”, ambdós pertanyents al Col·lectiu l’Olla. Segons el santoral, el dia dedicat a Santa Maria Magdalena és el 22 de juliol. A l’Olleria, aquest dia era festa laboral: hi havia misses i processons, i, com conta Vicent, moltes famílies anaven a passar el dia als banys de Bellús, localitat també valldalbaidina. “Recorde com el meu germà i jo agafàvem l’autobús i, amb la berena, ens n’anàvem al balneari”, explica. Tanmateix, i per la proximitat d’aquest dia amb el 18 de juliol, Día del Alzamiento, i el 25 de juliol, Dia de Sant Jaume Apòstol, la festa de la Magdalena va anar caient en l’oblit fins que a les darreries dels anys seixanta deixa de celebrar-se. I encara haurien de passar aproximadament trenta anys fins que hi tornara a haver una festa en honor a Maria Magdalena. Ara bé, aquesta seria totalment diferent, seria la tradició actualitzada i adaptada als nous temps.
L’any 1995, com si totes les constel·lacions s’hagueren posat d’acord en aquell moment perquè es complira el fet, diferents associacions comencen a moure’s per crear “una gran festa, una festa que hem fet nostra”, com ens conta la filòloga olleriana Eva Albinyana. El Ball dels Locos, el grup de danses El Revol i el grup de dolçaines i percussió La Morralla, ajudats per l’Associació Escolta Sant Jordi i el Col·lectiu l’Olla, seran les tres puntes del trident que donaran color a la nova festa de la Magdalena.
Tot comença quan el 1995, un grapat de joves (catorze o quinze, aproximadament) de l’Associació Escolta Sant Jordi tornen d’una trobada escolta dels Països Catalans que havia tingut lloc a les Illes Balears. Allí observen com es van trencant certes barreres amb les cançons en català, alguns jocs de rol, ball de bots, torres humanes o castells, cosa que els desperta un gran interés. Ja al País Valencià, hi decideixen investigar. Paral·lelament, i segons Josep Albinyana, durant la gravació d’un antic casalot per a un arxiu d’imatges, troben un article on es parla del Ball dels Locos i on es diu que l’última vegada que es realitzà al poble fou el 1917. Moguts pel descobriment, es disposen a parlar amb persones majors que hi havien pertangut. Aquest ball era una dansa amb diverses figures que acabava amb la formació dels mateixos balladors d’una torre humana.
Per una altra banda, també el 1995, un grup de gent, majoritàriament dones, volen aprendre a ballar danses a ritme de dolçaina i tabal per recuperar la música i el ball típic que fa uns setanta anys es feia en aquest municipi. Novament, mitjançant entrevistes amb la gent més major, van esbrinant els passos que feien els avantpassats quan eixien al carrer a ballar. A més, també aprenen els moviments de la dansà, un ball ritual molt antic, que es ballava en commemoracions, festes i esdeveniments importants. Així s’acaba formant el grup de danses el Revol.
I, és clar, calia música tant per al ball que acaba en torres humanes com per a les danses. Llavors, es busca a Xavi Sahuquillo, un expert en música, perquè toque la dolçaina. Amb l’ajuda de la gent del Regall, grup de dolçainers d’Ontinyent, ensenyen a tocar aquest instrument a més gent, la majoria d’ells pertanyents també al Ball dels Locos o El Revol, fins que formen La Morralla. Però encara feia falta aprendre quina melodia s’havia d’interpretar, i recorren al Tio Faus, que havia sigut clarinetista i que els mostra, més o menys, quines són les notes de la dansà que es tocava antigament a l’Olleria. Serà el mateix Xavi Sahuquillo qui adaptarà aquesta melodia als compassos corresponents dels balls.
Una volta formades totes les associacions, Josep Albinyana (Col·lectiu l’Olla) i Eva Albinyana, que estava integrada en els tres grups, es plantegen fer una festa popular –balls i música i sopar al carrer, en un primer moment– i s’adrecen a l’Ajuntament. En aquell moment, fa poc de l’anomenada Batalla de València, autodestructiva per al poble valencià, i, inicialment, no ho veuen amb bons ulls. És més, al llarg de les trajectòries dels respectius grups, han hagut d’aguantar insults de l’estil “rojos catalanistes” o “mig maricons que ballen les danses”. Els dos representants només demanen unes actuacions de les diferents organitzacions i un sopar al carrer perquè unisca la població. A més, volen aprofitar que ja hi ha un dia marcat com a festa al poble, la qual cosa evita buscar un altre buit en el calendari. No tindrà res a veure amb l’antiga festa dedicada a Maria Magdalena, ja que en un principi no hi hauria cap element religiós (ara sí que es fa una missa i una processó, però sempre intentant que no coincidisquen amb els balls i els castells). Finalment, s’accepta i el 19 de juliol de 1996 es pot gaudir de la primera festa de la Magdalena, on, a més dels castellers, els balladors i els dolçainers i tabaleters, hi actuarà l’humorista Xavi Castillo i la seua companyia Pot de Plom.
Recorda Eva Albinyana que, en aquelles primeres ocasions, la gent d’El Revol que també estava en el Ball dels Locos, anava corrent fins a ca Pepica “la Sala” per a canviar-se ràpidament i posar-se la indumentària castellera que comentarem en els punts següents. També ens conta que no hi havia ànim de lucre per part de cap associació, perquè, fins i tot els mateixos causants de la festa, pagaven els tiquets del sopar, un sopar que, d’altra banda, no passava del refresc i de la picâeta; cadascú es portava l’entrepà de casa.
I pot servir també per obrir la gana ensomiant amb ‘magdalenes’ o ensommiar rotllos.
A banda del coneiximent de la festa.