18 de gener de 2006
Sense categoria
1 comentari

La vida quotidiana a través dels segles

Pérez Samper, M. dels Àngels (coord.). La vida quotidiana a través dels segles. Barcelona: Pòrtic, 2002

És un recull de textos de diferents autors i autores ordenats cronològicament segons l’època històrica que tracten. Això fa que siguin força variats, i alguns més pesats de llegir que d’altres. El conjunt, però, el trobo molt interessant. Ens parla de coses tan variades com les vivendes, els objectes, el menjar o els aspectes afectius de diverses societats.

Podem conèixer com era la vida en un poblat ibèric, en un castell de l’edat mitjana, les diferències entre viure a ciutat, al camp o en un castell a la Catalunya gòtica, com era un any de vida d’un pagès al segle XVIII o la d’un artesà a l’Europa moderna, com vivia una família obrera al segle XIX o com treballaven les dones a principis del segle XX.

I té una presència important l’alimentació: a l’Àndalus, a la baixa edat mitjana catalana, a l’època moderna i la contemporània.

També hi ha articles sobre com era estimar a l’edat mitjana, com vivien les dones jueves, com era la vida familiar i les relacions patrimonials a l’edat moderna o com són vistes la dona i l’esposa en la literatura humanista.

És un llibre d’història molt interessant. La vida quotidiana, lluny de caure en l’anècdota, omple de contingut i sentit la història tradicional, fent-la molt més propera. Resulta força instructiu fer-se a la idea de com quatre ratlles d’història apreses a escola o als llibres podien condicionar la vida de les persones durant generacions, i veure l’orígen de coses que perviuen avui dia.

Resumint, us el recomano molt! A més, com que són capítols independents, sempre podeu fer trampa i llegir només els que més us agradin…

Teniu exemplars del llibre disponibles a més de 170 biblioteques i bibliobusos de la Xarxa de la Diputació de Barcelona, pel que dedueixo que no serà difícil trobar-ne també a les altres xarxes del país.

  1. Jo també l’he llegit a trossos i és molt recomenable ja que dóna veu a gent i fets que no tenen veu als llibres d’història. La història també la fa la gent del carrer, en la seva vida quotidiana i no només els reis, prínceps o militars. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!