4 de desembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Futbol, cosa d’homes?

Ahir vaig assistir a un sopar de retrobament de gent del poble del meu company. I posats a recordar, van comentar que una de les assistents era la millor jugadora de fubol del poble.

La noia en qüestió m’explicà que des de ben petita li havia agradat jugar a futbol, i era prou bona. Jugava en un equip on eren tots nens menys ella. Sempre s’havia sentit molt respectada i ben tractada pels companys i l’entrenador. Fins que un bon dia l’entrenador li va dir, amb cara de profunda tristesa, que si volien federar l’equip no hi podia jugar cap noia. Aquí s’acabà la carrera futbolística d’una apassionada pel futbol que no tenia possibilitats d’anar a entrenar a una altra població on hi hagués un equip femení. I potser tampoc era això el que volia, sinó senzillament continuar jugant amb el seu equip al seu poble, encara que el convertís en mixte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!