Pau Comes

Independència és llibertat

14 de desembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

I ells, per què no volen la independència?

Ara que la independència s’ha situat en la centralitat de l’agenda política -ja és EL tema-, i que és cada cop més transversal, com es va veure en la mani de l’1-D, cal aprofitar-ho per aprofundir en la difusió de l’independentisme i arribar a aquella gent que encara ni tan sols s’havia plantejat la qüestió. Per això és molt útil el primer pas engegat en la campanya d’Esquerra de cara a donar raons per a la sobirania. Aquesta campanya, a més, té l’avantatge que torna la pilota als sectors unionistes, ja que ens permet preguntar-los: i tu, per què no ets independentista? (segueix…)
Bé, de fet, no és que no siguin independentistes. Ho són, i alguns més que nosaltres i tot: fa poc els "ciudadanos", aquells que diuen preocupar-se per "allò que realment interessa a la gent", lluny de "manies identitàries", volien que el Parlament d’Amunt celebrés l’aniversari de la independència. Espanyola, "por supuesto". I en el fons hi estic completament d’acord: em sembla perfecte que els espanyols celebrin la seva independència, si creuen que en un estat independent de França, com és el cas, viuen millor. Sempre i quan no m’hi incloguin a mi, és clar.

I aquí és on volia anar: que un espanyol de Cáceres vulgui viure dins l’Estat Espanyol, tant independent com vulgui, té tota la lògica del món. Però que un espanyol, per molt que se’n senti, vulgui viure en una Catalunya dependent d’Espanya en les condicions actuals, ja no en té tant, de sentit.

Fins l’any 86 del segle passat, Catalunya patia tots els inconvenients de pertànyer a Espanya, però en part els compensava pel fet de tenir un mercat tancat i protegit per aranzels. Ara, no només hem de competir amb la resta de la UE -i cada cop més amb tot el món-, sinó que el maltracte es fa cada cop més evident, com demostra l’exemple de rodalies: els trens que depenen dels espanyols, a Espanya, funcionen (raonablement) bé; els trens -i metro- que depenen dels catalans, a Catalunya, funcionen (raonablement) bé; en canvi, els trens que depenen dels espanyols, a Catalunya, no funcionen.

És per això que, amb criteris purament objectius, de conveniència i interès, és desavantatjós pertànyer a l’Estat Espanyol per a algú que visqui a Catalunya. En igualtat de condicions -per exemple, algú que cobri una pensió- és molt millor viure en moltes altres comunitats de l’Estat, que no pas a Catalyunya. Per això els unionistes estan nerviosos i els piquen les crostes. Saben que hi ha molta gent que, malgrat que no es va manifestar l’1-D, ja veu més inconvenients que no pas avantatges al fet de ser espanyols. I els desenganys pitjors són els que vénen dels que t’estimes, dels que consideres els teus. La pregunta del milió és: quina dosi de sentiment de pertinença a Espanya cal tenir per compensar l’emprenyamenta per tot el que hem d’aguantar? Quanta gent està disposada a fer de carn de canó -per no dir de tonto útil- del nacionalisme espanyol a Catalunya? Pels nervis dels unionistes, sembla que poca. I cada cop en serà menys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!