Fragilitat

Passen els dies (les setmanes, els mesos, que deia el poeta) i el jove guerrer va amuntonant granet a granet, amb paciència, amb constància, amb la intenció de construir la fortificació, de formar la defensa. Potser Tzu Sun n’estaria orgullós, no ho sap. No la considera, però, una feina obcecada: cada dia camina, veu el granet i, com aquell que troba una andròmina fora de lloc, pum, el pren i el diposita damunt de la resta dels quaranta-i-escaig granets que porta ja acumulats. El lector, en aquestes poques línies, ja haurà endevinat que l’estratègia peca de falta de solidesa, per això, no s’estranyarà -el jove guerrer, al capdavall, tampoc- quan un gest mínim, ínfim, gairebé imperceptible, de l’adversari desencadena un temporal que ensorra aquest principi de muralla. El nostre protagonista fa cara de sorprés perquè el guió ho requereix; en el fons, sabia que, a la mínima, tornaria a la casella inicial. Aplana el terreny de nou, i, en compte d’un granet només, n’hi deixa un grapat. Pensa -i no li falta raó- que el pròxim gest mínim, ínfim, gairebé imperceptible, tornarà a enderrocar el que tinga construït, però tal vegada la base comence a guanyar consistència. Hauria de començar a guanyar consistència, si vol, de veritat, algun dia guanyar(-se) la partida. Tant se val; és hora de dormir i el jove guerrer, que sap que la del son és una altra batalla per véncer -és un avariciós i té uns quants fronts oberts-, necessita reposar aquest mínim, ínfim, gairebé imperceptible colp que li ha trastocat l’ànim i l’ànima. Serà capaç demà de seguir creant, de seguir lluitant, de seguir construint, a poc a poc, o bé de mica en mica? S’aconsegueix la solidesa de la nit al matí, o porta el seu temps assimilar, apuntalar-ne els pilars, polir les parets? Mentre hi reflexiona, ara és l’insomni el que es dibuixa a l’altre horitzó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *