Acostume a anotar tots els llibres complets (des de la pàgina u fins a l’última) que llig, podríem dir, per plaer o per obligació (presentacions o entrevistes), però que no estan del tot relacionats amb la investigació, amb excepció de Línia blava i La senyoreta Keaton i altres bèsties. Llibres per a abans de dormir o per a estones de lleure, en definitiva. Hi queden fora, doncs, contes, poemes, articles, capítols o assaigs solts, apunts de diaris o dietaris, etcètera: tot allò que no constituïsca una unitat en forma de llibre i que no siga “llegible” de nit. La pregunta ara seria destriar què és “llegible-de-nit” per a cadascú, però no embolique més: entenem els conceptes a la manera general. L’any passat vaig apuntar com a data d’inici per a veure el que llegia durant un any l’1 de novembre. I, ja que estem, aprofite i m’ho marque de cara a l’1 de novembre vinent. Hi ha molta -massa?- narrativa, algun poemari i algun assaig; potser ho hauria d’invertir i afegir-hi clàssics ja d’una. Objectius, doncs, per als pròxims dotze mesos. I ací les trenta obres -no és un gran nombre, ho sé, però ja he dit què hi quedava fora- d’aquest període.
– Línia blava, de Ramon Solsona
– Com un record d’infantesa, de Feliu Ventura
– Una cabana a l’hivern, de Hubert Mingarelli
– Café del temps, de Joan Borja
– L’últim llibre de Sergi Pàmies, de Sergi Pàmies
– La gran novel·la sobre Barcelona, de Sergi Pàmies
– T’hauria de caure la cara de vergonya, de Sergi Pàmies
– Benzina, de Quim Monzó
– La taronja mecànica, d’Anthony Burgess
– Aloma, de Mercè Rodoreda
– Un sepulcre de lletres minúscules, de Silvestre Vilaplana
– Tot això ho faig perquè tinc molta por, d’Empar Moliner
– Irène, de Pierre Lemaitre
– Ens veurem allà dalt, de Pierre Lemaitre
– Tota la veritat, de Núria Cadenes
– Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies
– Primers contes, de Truman Capote
– Alex, de Pierre Lemaitre
– Simfonia per a set veus, de Raül Francés
– Rossy & John, de Pierre Lemaitre
– Llull més lluny, de Joan Torró
– Camille, de Pierre Lemaitre
– Els millors relats de Roal Dahl, de Roal Dahl
– Contes, d’Anton Txèkhov
– Gegants de gel, de Joan Benesiu
– Tres dies i una vida, de Pierre Lemaitre
– Pep Gimeno ‘Botifarra’. El cant de la terra, de Josep Vicent Frechina i Joan Olivares
– Quan caminàvem la nit, de Joanjo Garcia
– La senyoreta Keaton i altres bèsties, de Teresa Colom
– Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona