Els articles de Joan Fuster a ‘Serra d’Or’: “Restriccions mentals” (Primera sèrie: 1968-1973)

Ahir, dia 25 de juny, data límit i, gairebé, a última hora, vaig entregar el meu TFG. Amb més problemetes dels previstos pel tema de la maquetació, però el vaig entregar. En tenia ganes a mitges; intuïa la sensació de després o de hui al matí. I ara què? M’he dedicat les tres darreres setmanes a contextualitzar, a descriure el corpus, a veure el Fuster polític i agitador cultural, però, sobretot, a endinsar-me en l’assaig fusterià i comprovar-ne les característiques a les “Restriccions mentals”. Nits sense dormir, vesprades cara l’ordinador, matins inexistents. I ara què? No obstant això, i tot i que la major part de la redacció haja sigut en aquestes últimes setmanes, des d’octubre-novembre que vam elegir el tema he anat llegint açò i allò altre, acumulant notes, fulls en paraules claus, esquemes ací, pluges d’idees allà. La prova és que hi ha una bona pila de fulls que no podran ser reutilitzats.

Així i tot, encara em faig una pregunta: amb més temps, què haguérem pogut fer? I si ho haguera fet d’una altra manera? I si ací haguera posat una altra cosa? I si… I si… I si… Sí, sé que són tortures inútils perquè ni podem tornar enrere en el temps ni es pot fer ja res. Però són preguntes que sorgeixen; no, no n’estic del tot satisfet. Ha sigut un inici, un principi, una posada en contacte amb la investigació. N’he aprés el mètode i la constància que Carme Gregori, carregada de paciència, m’ha inculcat. I això també són guanys. Però trobe que, potser, m’haja faltat un toquet final, aquell plus que tenen els bons treballs. I si…? 

Tornem, de nou, a la primera pregunta: i ara què? Han sigut nou mesos impregnant-me d’articles de i sobre Joan Fuster, i ahir, per fi, va arribar el dia desitjat. Hem tingut por per si no hi arribàvem; ho hem fet. Aquesta és la primera victòria d’un curs gens fàcil. Ara caldrà esperar resultats, numerets en forma de nota, avaluacions, crítiques i consells. I els esperaré amb la mateixa il·lusió i recepció amb què he gaudit llegint, aprenent i entenent recursos estilístics, temes a partir d’anècdotes o fragments en què la ironia era molt subtil.

I ara què? El dia 11 de juliol tindrem, els cinc alumnes de l’àrea de literatura contemporània, la defensa del nostres respectius treballs. I la prepararé i en gaudiré, i m’hi esforçaré, de la mateixa manera que hem encarat aquest TFG. Hi ha un aforisme fusterià que diu: “Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla”. I ara què?

2 pensaments a “Els articles de Joan Fuster a ‘Serra d’Or’: “Restriccions mentals” (Primera sèrie: 1968-1973)

  1. Ara, continuar treballant, amb el mateix entusiasme, la mateixa aplicació i la mateixa solvència amb què ho has fet al TFG. La perfecció només és divina i la insatisfacció, ben administrada, un estímul per a progressar i millorar, però done fe que el teu TFG és un gran treball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *