Publicat el 22 d'agost de 2011

Enric Valor: centenàriament gran (1911-2011)

M’haguera agradat conéixer-lo. M’haguera agradat xarrar amb ell. M’haguera agradat escoltar-lo en directe. Tant a ell com a Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés. Quin trio, oi? Són els nostres avis, els nostres espills on mirar-nos. Sense ells, hui possiblement parlaríem en la lengua de Góngora, Quevedo o Cervantes. Ni normes, ni despertar de la consciència nacional, ni revifament de la nostra identitat com a poble. Si devem alguna cosa, els la devem a ells. Perquè, gràcies a aquestos tres (i a Manuel Sanchis Guarner, també centenari), hui podem estudiar en valencià, podem comprar en valencià o podem enamorar-nos en valencià.

Hui, 22 d’agost, haguera fet 100 anys aquest home bo, amb bigot, barret i ulleres. Defensor de les formes genuïnes valencianes, ens va ensenyar a apreciar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país. Recol·lector de rondalles, és autor d’una gran obra tan filològica com prosística. Una obra que no pot faltar en cap prestatgeria de tot amant del català. Si he de ser sincer, no he llegit cap novel·la del de Castalla, encara que sí que he recorregut tot el paisatge que descriu a les seues rondalles, amb el Dimoni Fumador, el Príncep Desmemoriat, el Patge Saguntí o el Gegant del Romaní. Promet fer-ho, promet fullejar L’ambició d’Aleix, Narracions perennes o el Cicle Cassana. Ho promet, no ja per la riquesa lèxica i literària, sinó pel compromís amb un dels nostres avis, per un dels nostres mestres, per un dels nostres fabricadors, per un dels nostres lluitadors subterranis. Potser no ha tingut -tampoc ho esperàvem- el reconeixement de la política valenciana, però, senyor Enric Valor, si ens escolta o ens llig des de les seues vacances, no tinga dubte que ací mai l’hem oblidat, que sempre ha estat un referent i que, malgrat la tràgica situació del (seu) país, seguirem amb l’estima per la llengua i per la cultura que ens va inculcar. No li cal cap reconeixement polític ni televisiu: hui la xarxa s’ompli de recordatoris, de commemoracions, de celebracions cap a la seua figura.

Moltes gràcies per la seua lluita i pel seu llegat!



  1. Fa cent anys va nàixer un dels nostres avis -o besavis-, és cert. Li hem d’estar molt agraïts a Valor. Però del que també estic segur és que fa vint anys va nàixer un dels seus besnets, Àngel Cano li diuen. El coneixes? Felicitats! A seguir treballant per la terra, per la llengua i pel país.
    Una forta abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres, escriptors, literatura per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent