Publicat el 21 d'agost de 2011

La folie de l’amour et le premier baiser

Quan van ser tots fora, nosaltres hi entràrem clandestinament per a respirar aquell flaire d’intimitat que requeria l’ocasió. Recorde que el sofà estava fet malbé, però no ens importava. Només tu i jo, amb quinze anys d’innocència i timidesa, però també de passió, a les ninetes dels nostres ulls. Ens miràvem i érem flams humans. “El cor et batega molt fort”, vas comentar mentre somreies. “A mi? Que va!”, vaig haver d’amagar la vergonya de les galtes. Però vaig contraatacar: “Dona, a tu et tremolen les mans, eh?”. “Que… que… No!”, et vas defensar. A París començàrem a conéixer-nos, quan cada matí, abans de desdejunar, creuàvem un “bon dia” fugisser. O quan la nit del 24 al 25 d’abril et vaig explicar per què anava a posar un ciri i tot allò dels maulets i els botiflers, i la pèrdua d’Almansa. O quan tu em vas explicar que volies copiar unes cartes de familiars teus a l’ordinador. Van ser mesos de descobriment, de confidències nocturnes fins a ben entrada la llum del sol, de missatges tan curts, però, alhora, tan significatius, amb paraules inventades, d’hores a la plaça, rient i fent-nos la guitza, de partides a diferents jocs, de consells i d’ajudes. I, aleshores, aquella nit Venus se’m va aparéixer. Tu no la veies, però tenia el teu rostre, els teus gestos i la teua mirada, aquella que durant tantes setmanes havia creat espurnes als meus ulls. Se’m va acostar i em va xiuxiuejar que era l’hora indicada, que ja tocava extraure els sentiments fabricats per tantes hores junts, per tantes paraules. Crec que vesties de roig i jo de verd, colors simbòlics: passió i esperança. I Venus que m’espentava, que m’animava a fer-ho. Et volia. Et vull. Ens miràvem, i em sentia xicotet davant la teua immensa mirada, aquella que només era un reflex de la teua bellesa, de la teua bona ànima. Notava el teu alé, i m’agradava. M’acostava, i m’agradava. Escoltava el pum-pum del cor, i m’agradava. Em sentia nerviós, i m’agradava. Jugava amb els teus cabells, i m’agradava. Ensumava el teu perfum juvenil, i m’agradava. T’acariciava, i m’agradava. T’abraçava, i m’agradava. I et vaig besar, i em va agradar tant que em vaig convertir en un addicte als teus besos, fins a l’extrem que, malgrat les circumstàncies, no hi ha hagut dia que no ho haja necessitat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent