JORDI SURINYACH

NIT DE CAP D’ ANY.

Una. Gra de raim que t’he promès.
Dues. La fletxa, amor, haurà de batre
una pomera de taronges. Tres.
El pensament té el seu balcó obert. Quatre.

Recordo totes les respostes. Cinc.
La font es queixa en un tombant de roca.
Sis. La nit és la confident que tinc.
Set. La lluna és el rellotge que toca.

Vuit. El silenci no et correspon. Nou.
El matí obre un jardí que s’enfonsa.
Deu. La diada passa com un bou.
Al nostre amor sempre és diumenge. Onze.

I dotze ! Amor, amor, no et sembli estrany
que en acabar el sonet sigui un altre any!

JOAN BROSSA.