El cartell de les Santes d’ enguany, a part de la interpretació escrita en el programa oficial, inconscienment fa una al·legoria sobre un model festiu que necessita amb urgència de revissió per evitar que no acabi morint d’èxit. El més curiòs, és que tots els actius d’aquests darrers trenta anys, s’estan malmetent per la repetició d’unes propostes que ja no s’ adiuen massa amb la realitat d’ una ciutat, que ha canviat i molt. Ha passat amb el model de festa, però també amb el que podríem anomenar model d’urbanisme, de participació, de cultura i de tots i cadascun dels àmbits municipals que se’ns passin pel cap. Tota una manera d’entrendre i gestionar la ciutat s’està exhaurint i es possible que ben aviat assistim al final de recorregut dels seus pares polítics. El “Model Santes” – quedi clar que no parlo del que són els actes més tradicionals i festius -, tingué uns resultats excel·lents, tant pel que fa a la participació com a la qualitat durant més de dues dècades, però ara està arribant al seu final. No se li pot treure més suc ni rendiment i es troba en un atzucac que exigeix reflexió quan toqui i sobre tot canvis profunds. Potser és aquesta la raó que enguany sens proposi fer una lectura a l’ inversa del tradicional “Glòria les Santes”, per fer-nos adonar , que tan sigui del dret com de l’inrevés, ja fa masses anys que se’ns dóna més del mateix i que ja va sent hora de millorar-ho .