JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

CATORZE DE JULIOL

Ara fa dinou anys era a Paris. El motiu era  la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa. La ciutat bullia i  es notava en l´ambient, Em vaig instal·lar a Saint Denis, a casa la Susanna, on la mare i ella feien mitja com  les  “mariannes” davant la guillotina.  Era aquest un municipi de  l’ àrea metropolitana de Paris,  governat des de feia anys pel PCF. Hi havia estat moltes vegades, cosa que em va permetre comprovar certs canvis. Els barris proletaris del cinturó roig  estaven canviant demogràficament i culturalment. El catorze de Juliol ja no era com abans.  Començaven a ser majoria els treballadors immigrants  de les antigues colònies,  que havien anat substituint  als d’ origen francés, barrejats amb immigrants de països europeus. Es començava a ensumar canvis en el comportament electoral de la barriada, que després es confirmarien i que provocarien la paradoxa de fer “curta” la distància d’  espais electorals que semblaven irreconciliables ( Del PCF al Front Nacional) .  Hi havíem anat per a  viure en directe els actes  organitzats al voltant del bicentenari  que eren molts. La Susanna,   com sempre tan amable, ens acollia a casa seva. Ella, comunista i antimilitarista,  faria aquell any una excepció i ens acompanyaria a la desfilada dels Camps Elisis. Tota un detall per part seva.  El centre tancat el trànsit i   el transport públic gratuït. Visita  obligada  als nous edificis de l’ Arc de la Defensa, la “Piràmide” del Louvre i la nova Opera entre d´altres.  Per tot arreu  els símbols de la revolució, dita burgesa,  recordada dos cents anys després, amb un  patriotisme “jacobí”, típicament francés  que encara  perdura. La societat francesa  a les hores no vivia la crisis de valors, que acabaria per explotar pocs anys després, en els barris formats per la “nova” immigració. El 1989, la “grandeur” i l’ orgull nacional eren exhibit arreu  sense complexos i potenciat per la Presidència del monarca republicà François Mitterrand.

Gràcies a la revolució francesa, les societats democràtiques hem heretat un seguit de valors que considerem universals: Llibertat, igualtat, fraternitat, paraules del frontispici  revolucionari i  compendi de tot el que va suposar  la revolució. Pel que fa a la Llibertat, fou la delaració dels drets de l’home i dels ciutadans  l´aportació ideológica més important. Després el génere humà ha tardat dos-cents anys en consolidar-lo, només en un petit espai del planeta, la resta  viu sota  règims autoritaris. La llibertat d’ un no té  més límit,  que els d’ assegurar a la resta poder  gaudir del mateix dret. El segon substantiu revolucionari es refereix a la  Igualtat. En  una interpretació liberal  suposa que la llei sigui la mateixa per a tots i que s’ apliqui sense cap tipus de discriminacions. El concepte va evolucionar, com a consequència de les revolucions obreres. L´igualtat  avui, suposa el reconeixement  del  dret a la diferència. Igualtat davant la llei, vol dir tractar com iguals al que són iguals i desiguals al que així són. La discriminació positiva facilita l’ autèntica igualtat i no només la formal. La igualtat suposa respecte a l’ exercici del drets col·lectius, en concret  el dret a decidir dels pobles a  construir el futur que vulguin en la forma que vulguin. La fraternitat és una expressió més laica, que el de solidaritat. El génere humà  està format per persones i pobles que volen ser lliures i iguals. La fraternitat  ens imposa el deure de  fer-nos responsables de tot el que succeeix en el planeta i treballar col·lectivament per a millorar el benestar  de tots els seus habitants. La revolució associada a tres paraules,  que  ha anat evolucionat  amb els pas dels anys. La defensa dels drets individuals i dels drets col·lectius. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent