Potser, si he encertat alguna cosa els últims mesos, ha sigut fer el treball per a Lingüística sobre les persones majors (“L’Edat Daurada: Els majors pensen, per tant existeixen”), però, més que això, gravar-lo i que quede per a sempre. Evidentment, hi ha alguna exageració per a fer-ho més creïble, però no per això té menys valor. El note tan pròxim, però a la vegada ja tan irremeiablement llunyà…