Després del foc, d’Atzukak

“Videoclip de la cançó escrita per David Gironés i musicada per Atzukak. Amb la col·laboració de Batukem, Auxili, Red Roja, Tashkenti, Músicos de Guardia, Bausalva i veïnes i veïns de la Vall d’Albaida. Gravat a la Serra del Torrater, diumenge 6 de març de 2011, com a protesta per la línia d’alta tensió que Iberdrola vol posar en aquest paratge i en altres arrassats pel foc mesos abans.”

Així resa la informació addicional del videoclip. Gràcies a accions com aquestes, a lletres com les que canten tots els grups que hi participen, a totes les manifestacions en contra de l’abús de poder que creuen posseir els polítics; gràcies a la gent combativa de la meua comarca, dic ben alt i ben orgullós que sóc de la Vall d’Albaida. Una vall amb les muntanyes i les serres cremades, però una vall amb ganes de renàixer i de no consentir que ens passen per damunt, que ens esborren del mapa, que ens posen en el sac dels negligents. Perquè som un poble, dins d’un marc nacional que abarca uns països amb una llengua i una cultura pròpies, i amb una gent que dóna gust escoltar, llegir o, simplement, conversar amb ella. Som la Vall d’Albaida, una Vall alegre, unida i combativa!
 

 

Poema després del foc 

Després del foc, la cendra encara crema,
i al seu pas, no ha quedat viu ningú.
Han mort de nou les serres d’Agullent
la font Masiana i l’ermita de Sant Vicent, 
la Penya Alta i l’Alt del Torrater,
el Bancal Redó, el Pla de les Vinyes i Viverets.
El barranc de Bocairent, el dels Tarongers i Masarra,
el Pla de Llobregat, el del Quincaller i la Penya Roja,
el barranc de l’Àguila,
el barranc de Palacios,
l’alt dels Carlistes, la Soterranya,
Galindo, l’Escalerola, el corral de l’Aracila,
Riello, Ponce.
Tants puntals, 
llomes, alts,
plans i barrancs, han quedat orfes, 
que els ulls,
quan passes pels trasquilons que ara són les sendes i camins,
no saben on mirar per no cegar-se de tanta pena.

Hem perdut molt, hem perdut tant,
que el nom del nostre poble,
en part, s’ha cremat.
Maleïts per sempre, allà on vagen,
allà on parlen, allà on visquen,
aquells que ens han cremat.
Ara són cendra, 
i sobre la cendra creixerà tot nou.
Reixirà l’espígol, la pebrella i el timó, 
el cepell, el romer i l’argilaga,
la coscolla i el fenoll,
després creixerà la carrasca i el pi,
el roure i l’auró, 
el fleix i el llidoner,
l’om i el garrofer. 
No penseu que ens han vençut, 
un poble, que és poble i es sent poble,
mai es deixa véncer.
Perquè des del barranc Aspre fins a Pospelat,
passant per la Vall Seca, el Pla de Simes i Gamellons, 
els Cabeços del Navarro i Tirirant, 
el barranc Gran, el de Morera, Gorgorròbio i Bencenill,
l’alt de Figueroles i Sant Esteve, 
el barranc de la Puríssima i el Cabeço Gran,
som poble, 
i tenim com a sang l’aigua del Pou Clar,
que es transforma en artèria quan rega tota la Vall.

Hem nascut de l’horta i el secà,
vivim sobre aquesta terra 
i els camps i els bancals ens han donat la seua vida.
No mirem cap endarrere, només mirem cap endavant,
però si volem seguir sent poble,
no podem deixar enrere les nostres muntanyes, barrancs i plans,
ni tots els tresors que amaguen ni els que mostren a cada pas,
Si aquesta terra tot ens ho ha donat,
si és la que ens ha vist nàixer,
tenim un deute com societat en ella.
Ara toca unir forces, treballar tots junts,
les muntanyes que ara són òrfenes, 
demà seran l’ombra dels nostres fills,
l’herència dels que som ací.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *