Oleguer i el moviment okupa

Potser no ven camises -que sí que ho feia quan era blaugrana. Potser no ocupa portades als diaris ni a les revistes del cor. Potser no és tan mediàtic com Ronaldo o Messi. Però el que no és probabilitat, sinó certesa és que jugadors amb el compromís social que mostra no en queden. Expulsat de la marca Kelme -marca pepera- i tillat de pro-etarra (de seguida se li posa aquesta etiqueta a tot? Verdcel també ho ha sofrit) per un article d’opinió en contra de l’estat de dret espanyol en què posava l’exemple d’Iñaki de Juana Chaos, Oleguer Presas sempre s’ha caracteritzat pel seu independentisme, catalanisme i antiespanyolisme. És un lluitador de les causes perdudes, de les utopies. I, lluny dels que pensen els més espanyolistes sobre els catalans, sent simpatia per la situació d’altres països. Només cal recordar que, fa tres estius, mentre tots se n’anaven a Eivissa, Mallorca, les Canàries o Miami, ell viatjà a Bulgària a conéixer-ne les dificultats que s’hi donaven.

Com tots els que defensen una causa, ha passat pels tribunals il·legítimament, ja que fou acusat de ferir un policia durant una manifestació. Fins als nostres dies no s’ha demostrat que fóra culpable. Una mostra més d’aquesta il·lusió per canviar el món l’hem trobada als carrers d’Amsterdam, a una manifestació okupa. Dóna gust vore’l i sentir que porta una mica d’essència dels catalans que vivim sota l’opressió de l’Estat que ell criticava. Economista i gairebé filòleg, aquest futbolista és el pol oposat als Beckham, Ronaldo, Messi i tots els jugadors que no denoten cap mena de compromís per una societat hipòcrita que cada cop se’n va més cap avall.

Va parlar clar davant dels micròfons; mai va amagar la seua vena política i el seu catalanisme. I li va costar un acomiadament, un acomiadament per la porta de darrere, quan ja ningú es recordava que amb ell a l’eix de la defensa el Barça va guanyar la segona copa d’Europa de la seua història. I el president era Laporta, sí, el que ara ha fundat un partit independentista. Que fa por que un futbolista parle sobre la situació del seu país? Tant de temor és té a algú que utilitza el cap per a pensar i no només per a rematar?

Llegiu el seu Camí d’Ítaca i descobrireu una persona alegre i combativa. Sort a l’Ajax, tant de bo algun jugador valencià seguira els teus passos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *