Publicat el 2 d'agost de 2010

Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster (I)

Allà pel 2007, per l’estiu, vaig intentar atrevir-me amb aquest llibre prohibit, postergat, perseguit, cremat i putejat; però no vaig poder acabar-me’l. Ha arribat el moment, ara sí, de menjar-me’l literàriament parlant. I a ser possible abans dels 19 anys.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres, escriptors, literatura per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent