Allà pel 2007, per l’estiu, vaig intentar atrevir-me amb aquest llibre prohibit, postergat, perseguit, cremat i putejat; però no vaig poder acabar-me’l. Ha arribat el moment, ara sí, de menjar-me’l literàriament parlant. I a ser possible abans dels 19 anys.
Un clàssic que avui dia quasi 40 anys després encara resulta modern. Per rellegir-lo.
Salut!
Me n’alegre que et retrobes amb aquesta obra clau, Àngel. Joves com tu són els que fan falta!!!
Una abraçada,
Xavi