Blocs de VilaWeb

Com ja vaig comentar l’any passat, m’agrada anotar tots els llibres que llig, podríem dir, de nit. O en el tren. O en moments d’espera. O minuts morts. És a dir, tots aquells que no estan del tot relacionats amb la investigació, amb excepció de La senyoreta Keaton i altres bèsties i No et miris el Riu. No m’allargaré en reflexions del que hauria d’apuntar i del que no en aquesta llista; en queden fora contes, poemes, articles, capítols o assaigs solts, apunts de diaris o dietaris, etcètera, això és, tot allò que no constituïsca una unitat en forma de llibre.

L’any passat vaig anotar com a data d’inici per a veure el que llegia durant un any l’1 de novembre. I com que ha funcionat, m’ho torne a marcar de cara a l’1 de novembre vinent. Moment d’autobombo: si em seguiu a l’Instagram (@angelcanomateu), podreu veure -entre d’altres coses- què estic llegint o què acabe de llegir. Tornant al tema, no em fixe cap objectiu per al pròxim any; segurament, no el compliré. Això sí, tot i que les xifres encara estan lluny del que m’agradaria, he afegit dues obres més respecte a la xifra del passat llistat, a pesar de disposar de menys temps lliure. Igualment, no he comptabilitzat les 13 obres que es van presentar al premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida.

Conclusions: he llegit més literatura i menys lectures, i he gaudit bastant més. Tanmateix, encara caldria incloure-hi més poesia, més assaig i més teatre. I algun clàssic, ai!

– La senyoreta Keaton i altres bèsties, de Teresa Colom **

– Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

– Rotterdam, provisionalment, d’Octavi Monsonís

– Les generacions espontànies, de Mar Bosch

– Cementiri de butxaca, de Ramon Solsona

– Algú com tu, de Roald Dahl

– Vestido de novia, de Pierre Lemaitre

– Vida familiar, de Jenn Díaz

– El túnel, d’Ernesto Sábato *

– Recursos inhumans, de Pierre Lemaitre

– La memòria de l’arbre, de Tina Vallès

– El plaer de llegir literatura catalana, de Tilbert Dídac Stegman

– Guadalajara, de Quim Monzó **

– Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré

– El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger *

– Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès Jordà *

– D’Ors a Fuster. Per una història de l’assaig en la literatura contemporània, de Gonçal López-Pampló *

– La mestra, de Víctor Gómez Labrado

– Las cosas que perdimos en el fuego, de Mariana Enríquez

– No et miris el Riu, de Mònica Batet *

– Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que altres, de Mònica Batet *

– Una dolça cançó, de Leïla Slimani

– Los peligros de fumar en la cama, de Mariana Enríquez

– El guardián invisible, de Dolores Redondo

– Un dinar un dia qualsevol, de Ferran Torrent *

– Estrella distante, de Roberto Bolaño

– L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez *

– La sega, de Martí Domínguez *

– Fuster per a ociosos, de Joan Fuster (antologia a càrrec de Xavier Aliaga)

– Els estranys, de Raül Garrigasait *

– Dues visions, de Joan Fuster (edició a càrrec de Xavier Ferré) *

– Origen, de Dan Brown

 

* Els que destacaria sobre la resta i recomanaria sense cap mena de dubte.

** Rellegit.