Avancem amb el TFG: comencem la tercera fase

Fa un mes només semblava una utopia. Poc havíem pogut avançar en Falles i Pasqua a causa d’altres treballs més imminents. I amb tan sols dues setmanes pràcticament hem entrat -encara no superat- en la tercera fase del TFG. Recordem-ne les fases: la primera, la posada en contacte amb els textos fusterians a analitzar; la segona, la lectura de la bibliografia necessària  per a l’estudi; la tercera, la lectura, de nou, dels textos fusterians a analitzar, ara sí, amb les marques que toquen; la quarta, l’esquema del que cal dir a cada apartat; la cinquena, la redacció del TFG; la sisena, les diverses revisions i correccions. Hom pot pensar que és un ritme lent -hi ha qui ja fa dies i setmanes que ha entregat el seu-, però també hi ha hagut altres quefers d’assignatures que hauria d’haver tingut acabades: mea culpa. En fi, no és moment ara de lamentar-se. Sols puc dir que comence a fer el TFG més meu, i això sempre és positiu, molt positiu. El dia 15 de juny, finalment, serà l’últim dia per a entregar-li’l a la tutora, Carme Gregori. D’ací a quatre dies, faltarà exactament un mes. Arribarem al 15 de maig amb la tercera fase, com a mínim, superada? 

Poc i molt o molt i poc

Els dos quantificadors indefinits expressarien el que ara mateix em passa pel cap i pels dits. En moments en què la vida, el món, la societat, tot, sembla anar a una velocitat extrema, sembla girar a la velocitat de la llum, sembla transformar-se i avançar (o retrocedir) a un ritme vertiginós, la ment se’m bloqueja i no sé què escriure. Podria parlar dels moments que visc amb ella, pels camins que la deesa Venus ens marca. Podria. Podria parlar de l’ERO que ha acomiadat centenars de professionals de Canal 9. Podria. Podria parlar de la dimissió de Ratzinger i reflexionar sobre la necessitat d’acabar amb el poder papal. Podria. Podria parlar de les dues bones notícies en una que m’han comunicat a l’hora de sopar. Podria parlar-hi i podria donar-ne les gràcies. Podria. Podria dir tantes coses que els darrers dies m’han passat pel cap que no tindríem prou d’espai cibernètic per començar-hi. Podria. Però, poc i molt, o molt i poc, automàticament el cap i els dits estan centrats amb el TFG i amb Joan Fuster, les polèmiques amb Ferraté sobre Espriu, la consciència de la unitat de la llengua catalana, la distribució de Serra d’Or i tants altres episodis que conviuen últimament amb mi. Ep, i jo alegre i content de descobrir què ocorria entre Sueca i Montserrat als anys seixanta i setanta del passat segle! Al seu torn, em donarà per anar parlant-ne ací. Podrem.

Contextualitzar Joan Fuster i Serra d’Or

Hui ha sigut la primera tutoria que he tingut amb la professora Carme Gregori per saber, més o menys, per on iniciar aquesta aventura literària. Cal dir que ha estat molt clara -com sempre-, amb la bibliografia, els objectius, els mitjans i la constància que necessitarà aquest projecte. En primer lloc, haurem de fer una descripció física de la revista en qüestió, per a la qual cosa hauré d’anar a l’aula d’investigadors per passar-hi hores amb la maquetació de Serra d’Or, l’extensió dels articles de la columna “Restriccions mentals” i altres etcèteres. Després, caldrà contextualitzar el Fuster de finals de seixanta i principis de setanta en relació amb la revista catalana. I, per a portar endavant aquesta tasca, Gregori m’ha proporcionat la informació necessària: 

– L’article de Josep Massot i Muntaner sobre Joan Fuster i la revista Serra d’Or.
– La correspondència amb Joan Triadú, Albert Manent i Max Cahner.
Intel·lectualitat i cultura resistents: “Serra d’Or” (1959-1977), de Carme Ferré Pavia.

D’ací, naixerà un apartat del treball. Ha insistit també, i sobretot, en el fet de saber distribuir bé temps-feina per apartat. L’extensió està molt limitada (40-60 pàgines), així que el treball de síntesi haurà de ser molt gran. El més interessant, però, és que no és un treball tancat; una volta estiga superat, es pot ampliar per tal d’afegir allò que no s’ha pogut incorporar en aquest primer moment. I, una volta dit tot açò, amb il·lusió, alegria i ambició, sí que va ja de valent. Per on comencem? Pel principi, per una primera lectura dels 65 articles que formaren la plataforma des d’on Fuster llançà reflexions per als més ociosos…

TFG: Joan Fuster i Serra d’Or

El dia ha arribat i, finalment -tot i que ho tenia més que decidit des del moment que ho vaig vore-, el tema que he elegit ha sigut l'”Estudi d’un corpus limitat de textos assagístics (articles) de Joan Fuster”, a mans de la professora Carme Gregori. Aquest corpus limitat estarà compost dels articles que Joan Fuster va escriure en la seua primera etapa a Serra d’Or, en la columna “Restriccions mentals”, recollits a l’Obra Completa. Assaigs II. Segons Gregori, en primer lloc caldrà contextualitzar la situació, tant de l’escriptor com de la revista, per a més endavant centrar-nos en el contingut, en l’estil i en les possibles relacions amb altres articles, com per exemple, Diari 1952-1960.

Sé que vénen mesos d’intens treball, d’abundants lectures, d’excessives precisions, però també sé que m’ho passaré d’allò més bé, que en gaudiré moltíssim i, sobretot, que n’aprendré un fum, tant del suecà com de Carme Gregori. Sé que compensarà totes les hores que hi puga invertir i més, i que açò només serà una passa en el llarg viatge que hem començat. Els anys passen molt ràpidament, i ara és el moment de pujar un esglaó de dificultat i encarar-se en un projecte que haurà de tenir entre 40 i 60 pàgines. La data límit perquè la professora done el vistiplau serà el 6 de maig, mentre que des del 9 d’abril fins al 20 de maig tenim de temps per a entregar-lo. En acabant, caldrà exposar-lo a un tribunal que no posarà les coses fàcils. Però no avancem esdeveniments i anem a pams, que primer vindran moltes hores cara als llibres. Estem preparats i plens d’il·lusió per a afrontar aquest repte i traure’n el màxim profit possible. A què esperem? Tres, dos, u…


Nota: amb aquesta entrada, ja en són 300. Moltes gràcies a tots aquells que d’una manera o d’una altra m’heu seguit, a tots aquells que vos n’heu interessat o heu passat per aquesta casa durant aquestos tres anys. Moltes gràcies i per moltes entrades més!