L’etern tema de la divisió provincial; 8 anys després continuem igual. 21.3.1997
Hi ha una vella tradició que quan aconsegueixes fer fora algú per la porta després tens el risc que t’entri per la finestra. Això és el que pot passar si tiren endavant els projectes del govern del PP sobre la delegació de funcions en els successors dels governadors civils, i és lògic que els qui pensaven que pactaven una cosa ara se sentin defraudats quan veuen que en resulta una altra.
De tota manera, no hem d’oblidar que en tota aquesta qüestió dels governadors civils ens hem desviat una mica de les qüestions essencials.
Si Catalunya hagués reeixit a esdevenir província única, ara no tindria províncies – ni per tant governadors provincials o subdelegats -, i en comptes de diputacions provincials tindria vegueries. Però el plantejament d’aquest tema ha estat força fluctuant, i ara seria una pena que s’arribés a pactes sobre altres aspectes de l’organització territorial i a canvi no es resolgués aquest.
Això d’una banda. I de l’altra, la qüestió de l’ordre públic: que la policia la manessin entre quatre, o que en el futur la mani un de sol, o entre cinc, si tots, abans i després, depenen del govern central, en el fons poca cosa canvia. Més important és saber, més enllà del desplegament de la policia autonòmica, quin ha d’ésser el paper del Govern de Catalunya en relació a la gestió de l’ordre públic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!