Bernat Dedeu ha escrit, a les pàgines d’El Nacional, un article sota el títol d'”On són les estructures d’estat?”
Trobo que l’articulista té molta raó, i convindria que tothom el llegís i el país pausadament. Però pausa potser no és, ara mateix, la medecina més adequada donades les circumstàncies.
Tanmateix, jo vaig una mica més enllà, i afirmo que això de les estructures d’estat era, en el fons, una manera de fugir d’estudi.
Ara hauria de fer allò tan lleig d’autocitar-me. El cas és, però, que diverses vegades he argumentat que d’estructures d’estat ja en tenim i, llevat de casos puntuals, no ens en calen més. Si de cas fer-les funcionar millor. I manar-hi nosaltres.
Posem un cas paradigmàtic: la recaptació d’impostos. Per què fer una estructura nova si ja n’hi ha una que funciona? I si no, per què reclamàvem “la clau de la Plaça Letamendi”? (figura literària nociva, perquè no són pas les agències tributàries els qui decideixen els tipus impositius i el destí de la recaptació!)
Si de cas caldria substituir-hi alguns màxims dirigents, de l’ordre de l’u per mil, i canviar alguna connexió informàtica. O és que voleu fer fora tot el personal, i organitzar un sistema de “cesantías” com en el segle XIX espanyol?
Quan l’Artur Mas i l’Andreu Mas Colell deien que no estàvem preparats per a l’assumpció efectiva de la independència, tenien raó. Però si diuen que ens falten estructures, no en tenen.
Quines estructures d’estat tenia Prat de la Riba abans d’emprendre la magna obra de la Mancomunitat? Quines estructures d’estat tenia Macià abans de proclamar l’Estat Català? (i si el va reconvertir en Generalitat de Catalunya va ser per altres motius, independents del nivell de les estructures d’estat).
El que ens cal és poder polític, és a dir, capacitat real de controlar, i posar al capdamunt de les estructures responsables fiables; tota la resta és anar-nos enganyant. I això és el menys ens convé ara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!