El SÍ guanya amb un 53%.

“El centrista Macron (65%) se impone con claridad a la ultraderechista Le Pen (35%)”. D’aquesta manera presentava La Vanguardia el dia 8 de maig els resultats de la segona volta de les eleccions presidencials franceses que havien tingut lloc el dia abans. Evidentment, també hauria pogut titular, com va fer el web francetvinfo.fr, “Un président choisi par seulement 44% des inscrits”. Les dues coses són rigorosament certes; la diferència rau en l’aspecte que els uns i els altres van voler destacar.

És habitual que, davant un resultat electoral, o una enquesta sobre un resultat electoral, es destaqui la dada més rellevant, és a dir, el percentatge de vots efectius. Naturalment, els vots que van a parar a opcions que no obtenen representació, els vots nuls i les abstencions també són dades interessants, però sempre subordinades a la dada important. I el que no s’acostuma a fer mai és presentar l’abstenció, els dubtosos i els vots  a opcions en una única taula. llevat que vulguis confondre per a minimitzar la dada rellevant.

Doncs això és el que ha fet avui La Vanguardia: ha publicat una enquesta sobre la participació i els resultats del referèndum de l’1 d’octubre. Com acostuma a passar ens els mitjans unionistes, fa mil i una cabrioles per desnaturalitzar el resultat, i la forma d’aconseguir-ho ha estat justament l’esmentada: un totum revolutum de Sís, Nos, abstencions i NS/NC.

La xifres nues rellevants són, posades en forma normal, les següents:

a) Participants confirmats, 80,1% (més els que s’hi afegissin procedents del 9,7% que no ho saben o no responen). Una participació notable, doncs.

b) Vot efectiu: a manca de més dades, s’ha de deduir de la contraposició entre el 42,5 de Sís i el 37,6 de Nos que anuncien els responsables de l’enquesta. Cosa que traduïda a previsió de resultats efectius, dona un 53,06% de Sís i un 46,94% de Nos.

Hores d’ara no sabem si el Govern de Catalunya s’arronsarà o no (jo penso que no), si el Govern de l’Estat continuarà amenaçant (jo penso que sí), com pensa passar de l’amenaça a l’acció (jo penso que de la pitjor manera possible) i com reaccionarà una ciutadania que els darrers anys en el fons només ha fet coreografies (jo penso que, per dignitat, o ara o mai, reaccionarà com cal).

Però el fet indefugible és que a dia d’avui la millor previsió de resultat és un 53 llarg de vot afirmatiu a la independència de Catalunya en forma de república. I la resta és literatura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *