Mundó, conseller de Justícia, considera que seria “una mala decisió” que l’estiu separés l’aprovació de la llei de transitorietat i la celebració del referèndum. Reconec que l’elecció dels temps és un factor de primera magnitud, i que poden haver-hi raons en un sentit i en un altre.
Sembla evident que la Llei de Transitorietat Jurídica, tan bon punt serà aprovada, anirà immediatament al Tribunal Constitucional, i que aquest, amb l’eficiència selectiva que el caracteritza, no tardarà ni un dia a anul·lar-la.
Siguem-ne conscients: aprovar les lleis de transitorietat jurídica equival a proclamar la independència unilateralment. La conseqüència immediata és que el referèndum que es faci després només podrà ser de ratificació. Si es compta amb els mitjans per fer-ho, a mi ja m’està bé. Però en tot cas trobo que cal parlar clar.
Per tant, en Mundó té raó. Intentem visualitzar-ho? Quan encara es remouran les conseqüències dels processos contra Mas, contra Homs, contra Forcadell, contra l’Espot i contra no sé quants alcaldes i regidors, que hauran durat tota la primavera de 2017, ens ve a sobre una nova patacada del TC.
I aleshores diem: Uf quin curs que portem! Saps què? És millor que ens n’anem de vacances, que ens les hem ben guanyades! Esperem doncs com a mínim fins a l’11 de setembre, i muntem el referèndum aquest dia (o, per tocar una mica la pera, el 12 d’octubre).
Els altres, és clar, com que són una mica rucs, s’estaran tot aquest temps sense fer res.
Voldria creure que els nostres dirigents es fan l’orni i que, en el fons, tenen un pla secret, trencador i infal·lible. Només el saben 3 o 4 persones, i no l’han explicat ni a llurs cònjuges. Perdoneu, però no és això el que l’experiència m’indueix a creure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!