Referint-se a les eleccions nord-americanes, hom es pregunta com és possible
que les enquestes electorals s’hagin equivocat tant.
Nego la major: les enquestes no han fallat.
Som els consumidors, el difusors de notícies i potser fins i tot els mateixos
representants de les empreses de demoscòpia els qui fan dir a les enquestes el
que les enquestes no poden dir. Quan es treballa amb marges tan estrets, és
impossible afinar gaire més.
En el cas de les eleccions als Estats Units que s’acaben de celebrar, penseu que
el sistema és – matemàticament parlant – demencial. El fet que tots els estats
llevat dos atorguin tots els comissionats electorals al candidat que ha tingut
més vots, encara que sigui amb un sol sol vot de diferència, fa que el nivell de
significació de l’enquesta decaigui molt. I això multipliqueu-ho ara per 50!
Un altre factor – aquest d’abast general – és la manca de patrons de continuïtat:
que la gent menteix a l’enquestador és evident, allà i arreu. Però quan hi ha
una continuïtat històrica, l’analista pot establir la correlació entre l’enquesta i la
realitat, i aprofitar aquesta correlació per a l’anàlisi d’enquestes futures. Això és
el que se’n diu cuinar una enquesta (una altra cosa és la cuina fraudulenta que
es fa quan el qui ha encarregat l’enquesta alhora ha encarregat també un resultat,
però això és un altre fenomen).
Però tot això deixa de ser vàlid quan algun factor trenca la continuïtat:
aleshores els patrons clàssics de distorsió deixen de ser vàlids.
L’elecció d’un candidat matusser com Trump (que ens farà enyorar a l’ensems
Reagan, Bush pare i Bush fill), el Brèxit, el referèndum fallit de pau a Colòmbia,
el referèndum d’independència d’Escòcia… són situacions sense precedents, i
en aquestes circumstàncies la cuina – la legítima – es fa difícil o impossible.
Això val també per a Espanya: si el nou sistema partidista arriba a consolidar-
se, al cap de dues o tres eleccions més es podrà tornar a fer cuina vàlida;
mentrestant, no. I el mateix es pot dir per a Catalunya, tant en les eleccions
ordinàries com en l’extrapolació dels resultats d’aquestes a un hipotètic
referèndum.