Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

6 d'agost de 2016
0 comentaris

Continuïtat i renovació: el nou PDC

Els dies 8, 9 i 10 de juliol, en el transcurs de dos congressos successius, es va acordar la liquidació de Convergència democràtica de Catalunya i va néixer el nou Partit Demòcrata Català.

Sincerament, des d’un punt de vista personal, m’hauria estimat més que CDC s’hagués renovat a fons més que no pas que desaparegués (o es congelés, per fer servir el tecnicisme amb què es va definir el canvi). Suposo que el fet d’haver estat a Montserrat el dia 17 de novembre de 1974 és un obstacle per a sentir-me plenament a gust amb la liquidació, de manera que en la prèvia del congrés vaig votar per la continuïtat. Tenia clar que era un vot testimonial, només davant meu mateix, perquè no vaig fer cap esforç de convicció davant ningú.

Alhora, però em semblava força evident que l’opció encarrilada i majoritària era l’altra, i que hi havia motius poderosos per adoptar-la. D’aquests motius, uns són de tipus pràctic, però els més rellevants són el passiu moral que malmet el balanç de molts anys d’actuacions globalment positives.

Podria referir-me a la intervenció de Xavier Trias, president del XVIIIè Congrés de CDC, que va glossar a grans trets les fites d’aquestes actuacions. Però m’estimo més remetre’m a una persona que avui s’ho mira des d’una mica més de distància, en Miquel Sellarès, i que en un article ha destacat com a principals actius la normalització lingüística, la creació de TV3, la tasca de vertebració de la sanitat i els serveis socials, la creació de la Policia de Catalunya i la potenciació de la xarxa associativa. Ho trobo una anàlisi força ajustada.

Però el cas és que el passiu moral no és una pura construcció dels nostres adversaris, sinó que té contingut real, del qual el temps acabarà fent un balanç més just. Aquest passiu comporta una forta càrrega en les percepcions de la gent, amb un greu deteriorament de la imatge i la credibilitat. I en democràcia la credibilitat ho és tot: tant si ens agrada com si no, tant si ho trobem més o menys injust, la vella CDC ha anat perdent suports, com ho mostren els resultats del darrer cicle electoral en tota mena d’eleccions, municipals, estatals i autonòmiques.

Calia doncs conciliar la continuïtat i la renovació: calia fer foc nou amb la major part possible del capital humà disponible. I hem fet foc nou. I m’hi he afegit.

M’agradaria destacar l’entusiasme participatiu en les comissions, que va fer possible, després d’una tasca feixuga, amb un debat llarguíssim i a voltes caòtic, que d’una proposta de bases fundacionals manifestament millorable es passés, amb el concurs de molta i molta gent, a un document que certament pot ser una bona base d’actuació.

La gent que es va afegir a les discussions era molt diversa, amb una assistència força equilibrada pel que fa a edats, i que presagia que els relleus de futur quedaran assegurats: a la comissió on vaig ser present hi havia des d’un jove que va fer constar que tenia 16 anys fins a un veterà de més de 90 anys que justament aquell dia en feia un més.

El resultat és un partit nou de trinca que es defineix com demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista, i que en la praxi política aspira la definitiva substitució de la teoria del peix al cove – que reivindico com a imprescindible els primers anys – per un nou enfocament en què, havent quedat definitivament estret el vestit autonòmic, s’orienti l’acció política cap a la plena sobirania. Ningú no diu que aconseguir la independència sigui fàcil, ni sigui un camí de roses, però en tot cas és el camí que emprenem.

Arribats a l’hora de votar els equips de govern, potser vaig trobar a faltar alguna opció més, però entre les que realment es van presentar i un cop confrontades les meves opcions amb els resultats, el meu grau de satisfacció ha estat total.

Crec que faria un mal servei si no indiqués, tanmateix, algun punt potencialment problemàtic. Està bé que els equips de direcció siguin homogenis, però també cal vigilar que no ho siguin massa: trobo que en el nou hi ha massa similitud d’edats, massa similitud de currículums i massa similitud de plantejament polítics. Caldrà un esforç destacat dels nous dirigents per aconseguir la participació real de tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!