El que diu l’Homs té tota la lògica del món. El mateix Baños, la nit electoral, va dir que amb aquell resultat no era possible fer una DUI (sinònim de culminar el procés), i per tant, fins aquí, coincidència absoluta entre l’un i l’altre.
Si que es podia, però, anar posant fites del camí, tenint clar que al final la gent s’haurà de pronunciar, bé en referèndum, bé aprovant la Constitució Catalana. Per a posar aquestes fites cal anar molt a la una, i això ara no es produeix.
Cal que tothom – la CUP també – distingeixi ben bé la creació d’un nou estat de l’orientació política que s’hi donarà. Si volen sortir de l’euro, si volen abandonar la Unió Europea, si volen impagar el deute, si volen funcionaritzar tota la societat, estan en el seu dret de proposar-ho. Però no de barrejar una cosa amb una altra.
Fa més de 100 anys que a Europa hi ha hagut un degoteig de països nous, i tots sense excepció han fet anades i vingudes en la política de les coses, ja que això és l’essència de la democràcia. Voler posar en una constitució allò que no és probable que mai et donin unes eleccions ordinàries pot ser molt soviètic però molt poc democràtic, i no és admissible: el que cal és una constitució que preservi la identitat i la llibertat de Catalunya, i que permeti l’alternança sense ensurts de propostes noves per a problemes nous en temps nous.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt demanar que abans de fer una constitució és proclamés la independència?
Trobo absurd voler lligar la independència amb l’aprovació/acatament a una constitució (pel fet que, potser, majoritariament no es vulgui una constitució escrita, i per la imposibilitat de fer-ne una que tingui el vist-i-plau de totes les persones independentistes).
Si per ser independents cal abans que surti per majoria absolutísima l’aprovació d’una constitució, crec que mai ho serem.
Atentament, i bon dissabte