ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest cap de setmana han vist la llum dues enquestes electorals de cara a les eleccions a la Generalitat del 2010, per part de dos del mitjans amb clara vinculació amb els partits actuals La Vanguardia i El Periodico, per damunt de les forquilles de diputats, i l’augment de l’opció convergent, sobta veure com es posa Reagrupament al costat de Ciudadanos amb moltes possibilitats de no entrar a la institució. Es una prova més de les constants maniobres que veurem per desacreditar aquesta nova opció amb un clar objectiu, i què el regim no vol veure com s’accentua el seu creixement.

En aquestes enquestes El Periodico, o sigui el pamflet socialista a Catalunya, CIU segueix el seu lent ascens, i el PSOE-C un lleuger descens que en el cas d’ERC es mes acusat, però tant sols d’uns 4 diputats, que en el cas d’ICV podria augmentar amb un, amb totes aquestes dades, i per la part alta de cada formació el tripartit tindria possibilitats de repetir, Ciudadanos podria perdre la seva representació, i Reagrupament no te assegurada la seva entrada. Pel que fa a la Vanguardia augmenta l’avantatge de CIU en mes de 20 diputats de diferència respecte el grup socialista, què veuria com amb la caiguda rellevant de mes de 7 diputats d’ERC, quedaria lluny de poder reeditar el tripartit. Ciudadano coincideix amb la seva desaparició, i Reagrupament no te assegurat la seva representació.

Una dada interessant, es que més d’un 70% dels enquestat es contrari a la reedició d’un tercer tripartit,  i vol un canvi polític, amb Artur Mas com a líder mes ben valorat. Per últim aquest diari ens diu que un 53% esta a favor de les consultes independentistes, i en cas de la opció triada un 46% es contrari a l’estat propi, i un 35% favorable, destacant que a CIU  les posicions serien molt equilibrades, mentrestant en termes globals els favorables a la Independència augmentarien en 5 punts respecte l’últim sondeig  de Noxa el 2007, i on també el rebuig ha augmentat 8 punts.

Es trist veure aquests dos mitjans, com el primer s’esforça en alleugerir la caiguda del partit republicà per evitar tensions entre els grups de govern, i aferrar-se a la possibilitat de reeditar un tercer tripartit, se’ns dubte una possibilitat hores d’ara nociva per Catalunya, ja què es important començar a fer recular al PSOE-C a posicions secundaries.  El segon es mes cruel amb la caiguda d’aquest mateix partit, i posa a CIU a les portes del govern, un canvi que per molt que diguin, i amb els objectius de la federació actuals, potser guanyarà amb seriositat, però pel país pocs avanços es poden oferir, més que les receptes de sempre de bellugar tot per no moure res.  Es curiós veure com es resisteixen a donar representativitat a Reagrupament, la força o coalició que ha de portar un projecte diferent a la resta i sense ambigüitats, el posen a l’alçada de Ciudadanos,un partit que apart de la seva xenofòbia contra tot el que respira en català, no ha passat de ser una anècdota amb tendència a la desaparició.  Les seves raons tindran per minimitzar-lo, però si més no es un bon senyal pel projecte, i que si segueixen els casos de corrupció ha de recollir el testimoni de la regeneració i de la il·lusió, cosa que vista la desafecció, i abstenció actuals, es un mar molt gran on tirar la canya, i bones perspectives de tornar al port amb les xarxes ben plenes.

Pel que fa a aquest 35% de votants favorables a l’estat propi publicat per la Vanguardia dona idea de l’increment d’independentistes, segurament molt superior a la xifra donada per la publicació de can Godo, què com sabem no es precisament sospitós de voler l’estat propi per Catalunya.  Son dades que conviden l’optimisme, i que si es logra aguantar els atacs d’aquells que no volen perdre els seus privilegis sent una colònia espanyola, i es segueix connectant amb la població sense embuts, es pot avançar un gran pas en la propera legislatura, per segar definitivament les cadenes forjades fa prop de 300 anys, i volar sols fen el nostre camí amb un futur esperançador per davant.