ALBERT CORTES MONSERRAT

El govern de la Generalitat te la caixa tant buida que ha demanat un crèdit a la Caixa de 500 milions per poder sobreviure, després de pagar les pagues extres als seus funcionaris. Aquesta es la situació real de les finances catalanes. Mentrestant a cop de tisora s’ha retallat el nostre estat del benestar fins a límits fins ara verges, com la sanitat i l’educació, i des de Madrid el govern espanyol, segueix traspassant els deures a les autonomies per fugir d’estudi, i anar retallant les seves competències. Per si això fos poc, des d’altres comunitats ja han advertit que ni parlar-ne de cap pacte fiscal especial per Catalunya, ja que es podria acabar la festa que ells anomenen solidaritat, i que vulgarment en diem espoli o presa de pel.

La realitat, es l’asfixia econòmica que patim porten i malgrat les retallades a que la caixa estigui sota mínims, i un crèdit urgent a La Caixa, per valor d’aquests 500 milions de moment es la sortida, ja que el pagament de pagues extres han acabat amb el poc volum existent. Aviat sense pacte fiscal, i la clau en el nostre poder, no podrem assumir segons quines competències, apart aquesta debilitat deixa el poder si no ho estava ja en mans de l’entitat bancària, per cert única supervivent de la liquidació d’entitats financeres catalanes sense cap resposta catalana, i naturalment posa en dubte la comissió d’investigació sobre les caixes, on concretament aquesta era principal per la seva emissió de participacions preferents, i que ara gairebé segur quedara exempta de donar cap tipus d’explicació. Mentrestant, seguim rebent els atacs del govern espanyol, ja be sigui el genocidi cultural a que estem sotmesos o aquesta asfixia econòmica premeditada, on les mesures nomes semblen ser per les autonomies, especialment la catalana, i alhora la central no sembla prendre cap mesura important. Per si era poc des d’Andalusia, el PSOE insta a no donar suport a cap progrés d’alguna autonomia a costa d’Andalusia, ja que defensen la igualtat d’oportunitats.

Efectivament, la Generalitat ha quedat tant minimitzada amb època de vaques magres, i atacs constants, que entrem en un terreny, si no hi érem ja que el lobby econòmic, i normalment amb interessos espanyols, i allunyats de les necessitats reals de la ciutadania agafa les regnes. Aquest crèdit es un autèntic xec en blanc per l’entitat financera que tal com tenen als partits polítics, tindrà tota la institució ben controlada. Vivim al dia, i pendents de cada retallada que fem en contra de la població, per recaptar uns diners que ens permetin assumir el proper dia amb condicions desfavorables, no hi cap pla més enllà. Davant això el pacte fiscal, la clau de la caixa, aturar la sagnia econòmica, que com una sangonera ens xucla la sang, però per la nostra informació des de qui ostenta el vertader poder ja ha dit no a qualsevol intent de reforma financera, per molt que fem veure que no el sentim, i seguim amb una ruta suïcida cap al precipici, això nomes fa que empitjorar les coses. O ens acabem d’enfonsar sense remei o fem el nostre propi camí, no hi ha cap més ruta a seguir, i tothom ho sap. Arribats aquí, evidentment, primer va ser Extremadura, i ara Andalusia que no vol cap reforma a costa seva, es lògic se’ls acabaria la festa que paguem els catalans des de fa molts anys, i per mes burla demanen el principi d’igualtat, quan saben perfectament que ells son els afavorits permanents, i Catalunya l’ase dels cops, i la solidaritat sense límit, suposo que el cinisme no te fronteres.

En definitiva, fariem be de no viure al dia i endeutats, i mirar que volem pels nostres fills, una terra prospera i agradable de viure per les seves possibilitats, i estat del benestar o una regió empobrida i espoliada amb La Caixa fent d’ambaixada del govern espanyol.