ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN ENGANY RERE UN ALTRE

General

Aquest dissabte el President espanyol, Zapatero, ha inaugurat la flamant estació de Sol de Madrid, amb un cost de 570 milions d’euros, la meitat del que va costar tota la T1 del Prat de Barcelona.  Aquesta estació connecta amb temps record dues estacions del TGV, i  es la joia de les estacions de Rodalies de tot l’Estat, i una de les mes modernes d’Europa, em deixava un detallet important, que esta integrament finançada pel Ministeri de Fomento, a diferencia del que passa amb l’estació de La Sagrera a la capital catalana, i nomes es una part d’un ambiciós pla de 5000 milions de Rodalies a Madrid.

Efectivament, el ministeri ha pagat integrament les obres amb un túnel de connexió entre dues estacions, i la nova estació que es preveu amb una afluència de 70000 passatgers diaris, i podran viatjar del quilòmetre zero a Barajas, segons Zapatero l’esforç inversor a Madrid correspon amb la capital d’un país modern i capaç de competir globalment, amb noves inversions per remodelar les estacions existents, que com no podia ser d’altra manera sufragarà integrament el Ministeri.

Mentrestant la comparació amb Catalunya es totalment odiosa, unes infraestructures amb moltes més necessitats, degut a la seva poca inversió històrica, resulta que en tenen menys, i la generositat del Ministeri amb els diners provinents dels nostres impostos a Madrid es total, però quant arriba al territori català experimenta un canvi total d’actitud. El més recent exemple el tenim a La Sagrera, on les obres es faran amb diners avançats de les inversions per l’Estatut, i on la gran obra de l’aeroport de Barcelona en realitat es nomes el doble del que ha costat aquesta obra de rodalies a Madrid, en realitat una espècie de suport a l’aeroport madrileny, i on el primer vol de la nova terminal simptomàticament va ser com no podia ser d’altra manera a la capital espanyola, ja què la gestió evidentment no estan disposats a cedir-la , ja que el seu pla es molt clar i no deixa lloc a la improvisació, la gran megamadrid amb una sèrie de territoris de suport.

Aquest nomes es un bon exemple de les categories en que esta dividit l’estat. i on Catalunya sempre te les de perdre, alguns presidents autonòmics, curiosament els més beneficiat per la nostra solidaritat sense límits han insinuat que sembla què nomes te protagonisme el territori català en el finançament, i no els hi falta raó, malauradament el protagonisme serà per una nova presa de pel que aviat es concretarà, i què mantindrà l’espoli descomunal d’aquest territori amb la benedicció dels partits catalans, i on les xifres exposades donen com a resultat la impossibilitat de complir amb l’Estatut.

Aquests fets que no tenen res a veure amb el sentiment, i si molt amb la butxaca i amb el futur dels nostres fills, son un punt clau per entendre que amb aquest estat no hi ha res a fer, i què la discriminació ha arribat uns límits intolerables que nomes tenen una sortida que es la nostra pròpia autogestió, i això nomes s’aconsegueix amb un estat propi.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.