ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SEGONA NEGATIVA DEL PARLAMENT, I DESPRÈS PARLEN DE LLIBERTAT

General

Ahir la mesa del Parlament no va admetre a tràmit per unanimitat la ILP a favor d’una proposició de llei per convocar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya el 25 d’abril de 2010, pels motius que ja van fer servir el primer cop, el passat mes de maig, es a dir no ajustar-se  a la legislació vigent ni al marc competencial de la Generalitat. Una prova més de la demagògia i la doble cara de partits com CIU o ERC, on la seva versió més agosarada, simplement es una cortina de fum per amagar les seves vertaderes intencions.

La iniciativa presentada a títol individual per membres de la Coordinadora de les Consultes, i desprès de la primera onada massiva de consultes del 13 de desembre, ha acabat de la mateixa manera que el primer cop per la normativa de la falta de competències, i per ser equivalent o igual a l’anterior presentada en la mateixa legislatura.  El primer cop amb més de 10000 promotors, i amb la marxa dels 10 mil a Brussel·les encara calenta, va córrer la mateixa sort. Els partits favorables al dret a l’autodeterminació com son CIU, ERC i ICV, votants d’aquesta resolució al Parlament, ara miren cap un altra costat acompanyant la intolerància de PSOE-C i PP. Hem pogut veure aquests mesos com Convergència i Esquerra impulsaven consultes en molts pobles, i en canvi els mateixos ara s’emparen amb la legalitat per negar la oportunitat.

No per esperat, deixa de sorprendre, si be els partits espanyols han mantingut la seva coherència, els altres evidentment no. CIU segueix amb la seva ambigüitat, i recordant aquella conferència de Mas anunciada i esbombada, on reclamava i donava com a eix el dret a decidir, ara arriba el moment, i nega la possibilitat de que la ciutadania doni el seu suport a la iniciativa, es comprovi el grau de compromís en el tema, i posteriorment es discuteixi en el Parlament. On esta aquell dret a decidir, paraules buides en el temps sense cap valor.

Pel que fa Esquerra, la cosa es més greu, el teòric partit independentista, què ha lloat les consultes, ha col·laborat ha impulsar-ne moltes, ha portat a dir al seu President Joan Puigcercos que els projectes seus i del PSOE-C xoquen frontalment, que s’ha esborrat la dinàmica de la por a tractar aquestes qüestions, què l’exercici del dret a l’autodeterminació serà condició clau pels pactes de la propera legislatura, que els partits son instruments al servei d’una causa política, entre altres coses expressades en una entrevista recent.  Tot paraules buides, i un intent d’engany monumental, ja que a la segona oportunitat per rectificar l’anterior amb la  seva postura amb la ILP, tornen a negar aquesta possibilitat, i deixen la ja de per si malmesa credibilitat d’aquesta partit sota mínims.

La mesa no pot tornar a actuar amb aquest caràcter antidemocràtic, i com si fos un tribunal, crec que s’hauria de limitar a comprovar els requisits necessaris i donar veu al poble, i així comprova l’interes de la població pel tema, i més tard poder discutir-ho en el Parlament, i no negar directament la possibilitat, i en el seu cas, molts cops amb l’excusa i frau de la llei de consultes, què per si no ho sabia diu que en última instància requereix l’autorització de l’estat, per tant es pur paper mullat.  Prou d’enganyar a la ciutadania omplint-se la boca d’independentisme, i quan arriba la oportunitat de fer un gest arronsar-se i seguir per altres vies, quan ens diu  que els partits son al servei d’una causa política, caldria preguntar a quina causa serveixen, perquè la de l’estat propi esta clar que no.

Han tornat a quedar en evidència, i desprès s’enfaden molt quan es diu que l’independentisme ara per ara es extraparlamentari, no n’hi ha prou amb falses promeses,es requereixen fets, i aquests son força clars.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.