ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RUBALCABA I ELS SEUS PARANYS

Sense categoria

El candidat socialista espanyol, i fins fa pocs dies ministre de l’interior, ens diu que a Catalunya s’ha creat la sensació que Espanya ni la vol ni la comprèn, és normal que en vulgui marxar, i com sempre actuant de policia bo acusa a la xenofòbia dels Populars la situació creada, declarant la seva estima a les nostres terres.  Suposo que encara hi haurà algú que es creurà aquest vell discurs, però cal una ceguesa molt gran per veure quin es el nostre paper a l’estat espanyol ara i sempre. De totes maneres, la feina s’ha de començar des de casa, i amb victimisme i peix al cove poca cosa hi ha per avançar.

El candidat del PSOE,  tot un gat vell de la política, te clar que un dels principals problemes de l’encaix de Catalunya a Espanya, es que s’ha creat la sensació abans esmentada, i ho dona pel resultats de les campanyes catalanofobiques del PP, cosa que fa que si vius amb uns veïns que no et volen, i amb els quals has de compartir despeses, busques altres llocs per viure. Ens confessa que defensa el català a Espanya, i que per exemple ha de ser llengua vehicular a les escoles es creen recels al seu costat, que atribueix als que sembren la discòrdia, enlloc d’explicar les diferents realitats estatals que ens fa més forts, i anima al territori català ha ser un motor per sortir de la crisi, i un model econòmic que tot l’Estat ha de copiar.  Alhora, en el Parlament català es vol justificar  la negativa del control aeroportuari a la reunió bilateral, i s’aproven els pressupostos de les retallades, sense explicar que sense l’espoli validat no caldria cap retallada a l’estat del benestar català, amb una classe política acovardida, i sense la determinació i valentia necessària, per justificar les seves accions submises.

 

Realment es curiós com aquest polític espanyol, primer ens diu que tenia les solucions per la crisi, cosa que aviat va deixar de dir, ja que era una irresponsabilitat dir que tenia solucions des de fora, i no les aplicava com a ministre.  Ara sembla repeteix la historia amb Catalunya, des de dins negativa a la oficialitat del català a Europa, negativa a donar el fons de competitivitat sense rebaixar l’exigència, incompliment amb les inversions, nul suport al Corredor del Mediterrani, negativa al control determinant a l’aeroport, retallada a fons de l’Estatut abans de passar pel TC, i una llarga sèrie d’accions que han jugat sempre contra els interessos de Catalunya, i ara ens vol vendre que tot es deu al racisme habitual dels Populars amb Catalunya, i ens pretén vendre que ell, i el seu grup son diferents, amb una sensibilitat especial per la nostra identitat i la nostra llengua. Dins d’aquesta paranoia, rescata del bagul dels records la teoria del motor espanyol, aquell que deixa tot el nostre mon tancat entre quatre parets, que son l’estat espanyol, i que son la nostra màxima aspiració, ja que no podem imaginar res més, i un model que diu ens han de copiar, es deu referir al model de regalar el 10 % del nostre PIB a fons perdut, i no rebre res a canvi, que els que rebin gaudeixin dels privilegis, i els que donen i son atracats retallin l’estat del benestar als seus ciutadans, no hi ha dubte que es un model perfecte per l’Estat espanyol.  Al mateix temps el govern català ara pretén vendre que tindrem un lloc determinant en el control del Prat, quan saben perfectament que no es, ni serà així, al mateix temps aproven amb els populars els pressupostos de la retallada, nomes amb l’explicació de la crisi, quan saben perfectament la indignitat que estan duent a terme. Sabien que aquest espoli podia quedar dissimulat en èpoques de bonança econòmica, però en aquesta llarga crisi, la sagnia es fa més cruel, i treu a la superfície tota la seva virulència, i això s’ha d’explicar.  Els que ja portem sempre amb sacrifici, no se’ls pot exigir ara ser els campions del sacrifici també.

 

Com deia en Rubalcaba, no es una sensació, es una realitat, ens volen pel que ens volen i prou, la culpa es nostre d’acceptar aquestes condicions.

  1. Aquest miserable (en Rubalcaba, no jo) encara dirà que és culé o que li fot espelmes a la Moreneta (la verge, s’enten). Fa anys que un altre, de miserable, va tocar el piano per la telé i tots i totes -o qüasi- es van desfer de plaer (em refereixo al Serra).

    Diuen que “sarna amb plaer no pica”. Però, caram!, jo no sé trobar el plaer. Sols trobo sarna entre els polítics (sort que la vida no s’acaba en la política). 

    Atentament

  2. Bon dia, aviu estic com el dia, un dia per a reflexionar… i és curiós com en tot aquests darrrers anys que anem vivint de la relació Espanya-Catalunya no surt mai el tema, ni que sigui per comparació, amb Euzkadi i Navarra.

    És curiós com per Espanya des del punt de vista econòmic aquests dos països no existen. Es molt clar que el pacte constitucional va blindar, tancar i segellar el concert econòmic per aquests dos territoris i Espanya no interessa treure en tema per comparar-ho amb altres autonomies.

    Són dos territoris, encara que sembli mentida, molt mimats pels espanyols i que gaudeixen des de fa molts anys, ja en època dictadorial, de privilegis que la resta no teniem. I com és logic, callen com a putes i van fent i vivint de puta mare.

    Com diu la dita espanyola:

                                    En el fons d’un basc hi trobaràs un espanyol.
                                    En el fons d’un català hi trobaràs un francés.

    Deu ser per això que els espanyosl els mimen tant i, sincerament, no crec que sigui pel tema de l’ETA (que d’altra banda, crec que és una bona cortina per distreure al personal).

    Gabriel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.