ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PRESIDENT MAS: CAIXA O FAIXA

General

La carta del president espanyol en contestació a l’enviada pel president català, responent que estudiarà el pacte fiscal a canvi de la seva lleialtat a Espanya, i acordant una cita per aquest mateix setembre, es una nova tàctica espanyola per intentar donar ales a un projecte que tots sabem es mort, i que no ens porta enlloc, com es el pacte fiscal i desactivar la mobilització per l’Estat propi. El president Mas ara pot demostrar a qui vol retre comptes, al seu poble i escoltar el seu clam sense vergonya o tornar a caure en aquesta submissió, que ja sabem on ens porta, i donar l’esquena a la ciutadania que demana i espera lideratges valents, i que responguin a les peticions populars.

La carta de Rajoy te una finalitat ben clara, una nova ensarronada que desactivi un procés imparable cap a la independència, promet estudiar el pacte fiscal i a canvi demana al president Mas lleialtat i impulsar Espanya  a nivell europeu, preveuen una reunió durant el setembre. Per altra banda a Catalunya Oriol Junqueras ofereix una candidatura conjunta amb totes les forces que volen un estat propi, i concretament a CIU i ICV, de fet aquesta última ja contesta que no anirà amb una coalició amb un partit de dretes, amagant de fet l’objectiu de la mateixa. De fet aquesta candidatura unitària constituent, i segons les enquestes del CEO podria rebre un suport superior al que aquests dies diuen les enquestes pels partits nacionalistes al País Basc. Lligant els dos temes la dirigent socialista Rocio Martinez  avisa al President que la seva presencia a la manifestació independentista del dia 11 te certes obligacions pel dia desprès, i ha demanat no frivolitzar en el tema.

Efectivament, la resposta del president espanyol forma part d’aquest pla per impedir que la població secundi massivament la manifestació per l’estat propi del dia 11 i amb el president Mas i el seu govern al capdavant, un fet que hauria de provocar fets i acceleracions d’un procés, que evidentment l’Estat vol aturar com sigui. De fet a la carta nomes diu que estudiarà el tema, recordo que prèviament el seu partit, i govern ja han dit que es una irresponsabilitat i han negat en tot moment cap nou model de finançament, i apart per cortesia i imatge fer una reunió, tot això a canvi de lleialtat i ajudar Espanya, o sigui validar l’espoli pels segles dels segles, i renunciar al nostre estat del benestar a canvi de res. Tothom sap que aquest pacte ja ha estat superat pels esdeveniments, i de fet es un impossible, per tant no hi hauríem de perdre massa el temps a no ser interessadament pels que volen amagar la vertadera reivindicació del poble. De fet estic completament d’acord i sense que serveixi de precedent amb la dirigent socialista, que amb la seva presencia al capdavant de la manifestació, el dia següent hauria d’activar aquesta reivindicació com objectiu principal de govern, si no ho fa, ens haurà pres el pel, i el que es més greu haurà triat enganyar al poble per simple tàctica política, cosa que evidentment el desautoritzaria com el nostre màxim representant. No cal més enganys, la convocatòria es molt clara i l’objectiu també, per tant s’han d’assumir totes les conseqüències. En clau política l’oferiment de Junqueras, tot hi poder haver-hi un component de bona fe, no crec que sigui possible, i tampoc es absolutament necessari, de fet ICV ja ha utilitzat el vell argument dretes i esquerres per negar tal coalició, obviant deliberadament que es per un objectiu concret,  i no per gestionar un govern. També hi hauria tota aquella gent que creu que un partit es com un club de futbol i es per sempre, i no entendria aquesta coalició amb diferents ideologies. Tot pot ser més simple amb els partits posant com objectiu màxim en el seu programa la declaració unilateral d’independència, i que la gent ho validi amb el seu vot, de fet nomes en la votació parlamentaria es veuran conjuntament aquests partits, just el moment que fa falta.

En definitiva, propostes i tàctiques que d’una manera o altra van en una mateixa direcció, i ens fan veure que el debat de l’estat propi es central en aquests moments a Catalunya.

 

 

 

    • “Últimàtum!”

      No es correcte que cada partit o alguns partits vagin a la Manifestació amb consignes pròpies i privades perquè seria o serà l’excusa perfecte per obviar el clam del Poble Català, aquell poble que és conscient de la nostra condició de Nació mil·lenària, aquell poble “menut” que com el 1714 és plenament conscient de la validesa dels seus Drets i Constitucions, garantia veritable de la seva llibertat nacional i personal.

    • A la taula de Sant Bernat qui no hi és no hi és comptat!

    • HEM DE TRENCAR AMB ELS PARTITS POLÍTICS
      QUE NO ESTIGUIN PER LA FEINA !

      Això no ho hem de delegar a ningú i no hem d’encallar-nos perquè alguns partits polítics no hi siguin, ni que sols hi quedi un sol partit.

      En el procés Constituent hi haurem de ser tots i no esperarem els que s’adormin.

      Salvador Molins, BIC
      Josep Vilalta, BIC

  1. Bona nit Albert, els aconteixements superen la inaptitud dels nostres politiquets de pa sucat amb oli. Cap politiquet vol obrir la porta del procés independentista perquè no en saben, són mediòcres, polítics de segona que es creuen jugar a la Champions… com el país que políticament han construït: una autonomia de segona fent-nos creure que som com els bascos o navarresos. No podem tindre els mateixos serveis socials que aquestes autonomies senzillament perquè la caixa no dóna per a més. Ens han fet passar gat per llebre.

    Tanmateix, la inaptitud dels negociadors catalans en la constitució espanyola donarà el seu fruit perquè només hi ha dues vies: autonomia de segona o independència, sense que hi hagi la via vasca. Potser els negociadors ja ho sabien en aquells anys que arribariem on som ara, ja, ja, que ilús…

    Gabriel   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.