ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PRESA DE PEL AUTORITZADA

Ja som el dia després. Sap greu dir-ho, però entenc que els que ahir van exercir el seu dret legitim a vot estiguin amb la sensació de presa de pel sense límits. Com abstencionista en aquestes eleccions espanyoles volia fer la previa de que la societat no es mereix aquests representants i menys que la desautoritzin d’aquesta manera. Unes eleccions, uns resultats, 4 mesos de vodevil i unes noves eleccions amb els mateixos representants que han fracassat en la feina que tenien encarregada ja son prou motiu per fugir corrents. Tot te un límit, més enllà de la desconnexió que molts ja tenim i que sembla no lliga amb la dels partits, que com a tals, no deixen passar oportunitat, s’omplen la boca d’objectius per damunt del seu partit però alhora son incapaços d’anar plegats en pos d’aquest mateix objectiu.

Dit això. Veiem que a la segona oportunitat nomes hi ha una variació, la perdua de Ciudadanos que ha tornat a la seva casa mare, el Partit Popular. La resta si fa no fa igual, per tant les perspectives d’entesa si ningú afluixa no son encoratjadores. Constatar també que Mariano Rajoy ha sortit reforçat d’aquests comicis i te amb més força que mai la legitimitat de reclamar el seu Govern, res ha tacat el seu rumb, ni les clavegueres de l’Estat, ni la corrupció, ni res. Com diuen Spain is different, que hi farem.

En segon lloc la lluita a la part esquerra ha demostrat que els anomenats partits tradicionals mantenen el seu pes i les noves formacions amb campanyes plenes de contradiccions, com per exemple el referèndum acordat amb ningú i fluctuant segons el vent que bufa han arribat al seu sostre, i ni tant sols la bonica paraula de la fraternitat utilitzada per tapar les vergonyes ha evitat la realitat espanyola.

En tercer lloc, el bluf de Ciudadanos que ja ha fet el seu servei a l’Estat, ha estat utilitzat i ara ja paga la seva amortització. Com es diu qui juga amb foc es crema.

Pel que fa als partits catalans per la independència. Han tornat a perdre la oportunitat de guanyar unes eleccions, encara que no siguin imprescindibles. Així doncs han regalat la victòria al Comuns i de pas han donat la imatge de prioritzar el seu partit per l’objectiu de país. Una llastima però es el que tenim. Els mateixos resultats i una influencia que crec nul·la ja que cap partit acceptarà el referèndum i la gran coalició es una sortida que hi veig.

En resum, aprendre la lliçó, unitat i construcció de la República catalana. Tots els independentistes per igual, no hi ha de nets i de bruts com hem sentit tant desencertadament aquesta campanya i la constatació que amb aquesta Espanya no hi ha res a fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.