ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO ENTENEN RES

General
 Es rumoreja que el Govern del Partit Popular espanyol desprès de la negativa del dia 8 d’abril a transferir la competència a la Generalitat per fer referèndums, i gaudir així l’oportunitat de seguir el camí del Regne Unit, i fer de la democràcia la principal base de la convivència, ens oferiran una oferta de millora de finançament a canvi precisament del silenci del poble el dia 9 de novembre. Sembla que no hagin entès res. La consulta com ja ha dit el govern català no es bescanviable per res, i la fase de les almoïnes en forma de millora de finançament ja han passat a la història, ningú les ha demanat, i simplement volem votar el nostre futur com a nació. Com deia Ovidi Montllor “ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer”. El vídeo que us presento, te com autor l’ANC, i serà i reflecteix el que volem els catalans, i les properes passes que seran decisives i definitives.

  1. que està per damunt de les peles.
    Ens mou la dignitat
    que està per damunt del benestar
    Ens mou la voluntat de ser
    que està per damunt de la retòrica.
    Però també volem les nostres peles, el nostre benestar i la nostra presència al món. 
  2. Hola,
    sí, és ben cert que no entenen res. Anava aquests dies amb un pensament que m’ha sorprés, desprès de tant temps demanant un reconeixement que no volen donar, i després de dos anys que veuen com a la Diada surten milions de persones a demanar la independència, ells tot astorats com qui li agafa per sorpresa… després de tot aquest temps encara no he sentit cap d’ells preguntant perquè.
    És una pregunta normal, oi?. Veus la dona que et mira amb mala cara i preguntes perquè, veus el fill que no està normal i preguntes perquè, veus un amic angoixat i preguntes perquè. Es tracta d’empatia, allò que a Blade Runner distingia els humans dels replicants, ésser capaç de posar-te a la pell de l’altre i patir per l’altre et distingeix com a humà.
    Ai caram, ells no pregunten. I no ho fan perquè no volen, tot plegat és ben fàcil d’entendre, allò que pensem o sentim els importa un rave.
    I això vol dir que aquesta proposta d’unes quantes monedes, que de ben segur serà ben mesquina si és que la fan, no la faran pensant en el nostre benestar sinó en el seu, de benestar. El pal i la pastanaga. Tot plegat és una qüestió d’empatia i elss no en tenen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.