NERVIS SENSE CONTROL
No hi ha dubte que a mesura s’acosti la data decisiva del 27S, els nervis, les pretensions de cada partit i la critica interessada en benefici propi, així com la desconfiança i la por pel que ens enfrontem serà a l’ordre del dia. De fet es molt millor que els nervis siguin a l’altre costat, amb prohibicions d’estelades, modificacions o greuges amb la llengua o com en el miting de Rajoy ahir on ens diu que governar no es convocar referèndums, que la independència es arcaica o alertant de la utilització dels Ajuntaments per defensar posicions contra la majoria.
De fet convocar referèndums es perfectament normal en una societat democràtica, més que res perquè permet saber l’opinió de la gent i decidir, allò que fa tanta por. Parla de la independència en passat, quant nomes ha de mirar el mapa del món i veure la creació de nous estats, i confon el que ell defensa amb majories i minories, precisament allò que ens descriu un referèndum. Nervis que sembla en Jordi Sanchez, nou president de l’ANC ens calmarà, simplement dient les coses clares, no parlar de la llista unitària, es un acord ja signat i de moment no seria serios dubtar dels contractes signats cada dia, i no optar per una DUI immediata i si pel full de ruta acordat pels partits, una posició de lògica i possible. Com ens descriu en Toni Aira un encert en la tria pels temps convulsos que venen amb força.
L’encert de Jordi Sánchez
Toni Aira
La setmana passada, dijous, un amic amb línia directa amb l’actual (i l’anterior) cúpula d’Esquerra, com qui no vol la cosa, en una conversa distesa, va deixar-me caure una idea que ja m’havia arribat uns quants dies abans. Una idea d’aquelles que fan mala espina. Parlàvem de la imminent elecció de president o presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, donàvem força per fet que Jordi Sánchez seria l’escollit pel Secretariat, i tots dos conveníem que seria un bon perfil. Ell hi estava d’acord però a la vegada va deixar caure la frase: “Llàstima que a ERC el veuran molt com l’amic d’en David Madí, amb ganes de pressionar per la llista unitària”. Pam.
Aquest país és molt petit i ja fa molt que corre (interessadament, és clar) que el gran estrateg de l’Artur Mas aspirant a president torna a marcar la pauta a la cuina del líder convergent. Com en tot allò que envolta els qui són o han estat cervells a l’ombra d’un líder polític, la llegenda (farcida de realitat o no) és molt útil per esquitxar amb la sospita el seu assessorat. És el que es busca de fa dies (aquest cap de setmana mateix a la premsa més anti-Mas) amb el president català.
Hi ha molt de nervi. Massa. I no dic que no estigui justificat en més d’un cas. Però el simple fet de veure a l’horitzó una possibilitat de rebrot del debat sobre la llista unitària de cara a les eleccions catalanes del 27-S no justifica tanta histèria entre bambolines. No justifica això ni l’orquestració de l’esquitx indiscriminat. És un debat tancat? En principi sí. I en final? Això no se sabrà fins que no siguem al cap del carrer. És el que té la política. I témer tant un debat sobre una llista, per no tenir-ne la certesa absoluta, quan no es tenen certeses de ben bé res en un context polític tan trencador com el que ens asseguren que s’està impulsant a Catalunya, diu molt poc dels més inquiets.
És en aquest sentit que Jordi Sánchez, d’estrena fa quatre dies, va començar a donar pistes sobre l’encert del seu nomenament al capdavant de l’ANC quan, aquest cap de setmana mateix, preguntat sobre l’opció de la llista unitària (el rum-rum, que corre…) va deixar clar que aquesta opció ara per ara està tancada per erosionadora. Per sempre? Res no és per sempre. O sí. O no. O ja veurem. Però sense histèries ni maximalismes absurds. I Sánchez ahir també va descartar una declaració unilateral d’independència (DUI) l’endemà de les eleccions del 27-S. Va apostar per un procés constituent ben fet. I va aportar calma, enmig de tant de nervi (en molts casos injustificat). Només per això, ja d’entrada, Jordi Sánchez sembla tot un encert en la tria. Calma.