ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MESQUINESES A RAIG, I SENSE RESPOSTA

General

Aquests dies tenim uns quants exemples de la manera de fer des de l’estat espanyol, i també des dels nostres partits parlamentaris, trobem el suport a l’anomenat Pacte de Zurbano per part de CIU i ERC, unes mesures miratge per lluitar contra la crisi, i què gràcies al suport diuen per responsabilitat d’aquests partits anirà endavant, d’altra banda la burla sagnant contra la nostra identitat des de la televisió aragonesa per la oferta de places de professor de català, i per  últim el pagament dels 3 milions d’euros de fiança per part de Jaume Matas, i la seva denuncia d’estar en situació d’aturat.

Convergència i Unió i gairebé amb tota seguretat Esquerra, han anunciat el seu suport a aquestes mesures de pa sucat amb oli per sortir de la crisi, i donen aire a Zapatero, ens diuen que son mesures totalment insuficients, però que per responsabilitat en aquests moments difícils les faran tirar endavant. Tothom sap perfectament que apart de la propaganda, i les fotos per Zapatero, de poc més serviran, però com no podia ser d’altra manera els partits catalans a Madrid continuen fent el préssec, i abonats a la seva submissió. La responsabilitat es una gran paraula, però ha de ser corresposta, quan només l’executa una de les parts, se’n diu presa de pel. Es fàcilment contrastable que el govern de Zapatero ha continuat l’espoli econòmic a Catalunya, no compleix amb les inversions, què fan que les infrastructures catalanes facin riure, no cedirà el control de l’aeroport, no vol la oficialitat del català, i ha retallat l’estatut a consciència entre moltes altres coses, davant això la dignitat hauria de ser no donar cap suport a les mesures del govern espanyol, i pagar amb la mateixa moneda en les poques ocasions que es pot fer, però la realitat es molt diferent, i la visió espanyola d’aquests dos partits, els segueix fent caure de quatre potes cada cop que es necessari.

 

Davant l’oferta de places de professor de català per les oposicions del 2011 a l’Aragó, la televisió aragonesa ha emes un vídeo satíric, on parlen dels professors d’aquest llengua amb tot el menyspreu possible, i utilitzant els tòpics de l’estalvi, com que ensenyaran a que cadascú es pagarà la seva consumició en una festa, ensenyaran a negociar amb Madrid, utilitzant el xantatge habitual amb la finalitat d’agafar un tros del pastís, i finalment  se’n riu de la pronunciació catalana. Francament haver d’aguantar aquesta xenofòbia constant contra la nostra identitat, es un dels peatges de la dependència, i no canviarà, es l’apologia del menyspreu a la diferència amb tots el mitjans al seu abast.

 

Per últim es curiós veure les declaracions de l’expresident balear, Jaume Matas, que ens diu que s’ha quedat sense feina, quan tenia un contracte amb una companyia americana que ha quedat en un no res, arran de les mesures preventives ordenades pel jutge pel cas de Palma Arena.  Tot això desprès d’haver pagat la fiança de 3 milions d’euros un dia abans del termini fixat, i ara s’investigarà d’on han sortit tants diners amb uns beneficis declarats en la seva vida política molt per sota de tot això. Es una burla per tota la gent aturada, i amb uns ingressos mínims, les declaracions d’aquest personatge que s’ha cregut per damunt del be i del mal, amb un clar abús de les seves funcions, i un aprofitament personal sense límits, què el sistema polític de l’estat espanyol sembla ha portat.

 

En definitiva la mesquinesa no te límits, i cal trobar una sortida aviat, que només passa per l’estat propi, i un control públic  modern, què eviti tanta corrupció.

 

 

  1. Albert, penso que l’estratègia del tot o res fins disposar de majoria absoluta és contraproduent, perquè s’allunya de la realitat social del país, un país en què tots els independentistes acatem i convivim amb la legalitat vigent. Com a independentista entenc que el possibilisme és la millor tàctica per eixamplar la base social del sobiranisme, plantejant els objectius separatistes sense embuts però alhora treballant en el dia a dia, com dia a dia trebalen i treballem tots els catalans (tots els que podem). Naturalment, amb un Estat les coses serien molt més fàcils, però plantejar “només” la independència pot seduir els independentistes, tot i que el PI ja va fracassar. Per això penso que per eixamplar la base social de l’independentisme no n’hi ha prou en demostrar i raonar els avantatges, i la justícia, que comportaria, sinó que hem de treballar també per la política i la lletra “petita” que segurament no és tan petita per molts catalans.

    Certament, possibilistes són tan a CIU com a ERC, com també a IC, però no oblidem que els objectius, demòcrates, són molt diferents. I possibilistes som tots els catalans, també els de les CUP, quan de partida ja acatem el marc vigent, també el polític, en el que tots ens movem. És a dir, possibilistes també són els independentistes que no donarien suport a determinades mesures de Zapatero.

    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.