ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA NOVA POLÍTICA

La decisió de Colau que ha de ser validada per les bases sembla que finalment ha cedit i disfressat com vulguin es posarà al costat de PSC i de Valls per arribar a la cadira desitjada i amb l’establishment content. El tot s’hi val per la poltrona, això era la nova política i l’esquerra pura.

Aquest progresisme que sempre tenen a la boca totalment de fireta i aquesta nova figura allunyada de les tàctiques dels partits tradicionals ja hem vist durant el seu primer mandat com ha funcionat amb molt de fum i topades amb la realitat que res tenien a veure amb l’activisme cívic. Ara les capritxoses i perilloses urnes amb els seus resultats han posat al personatge amb la dificultat de triar, cosa perillosa en política, ja que implica agradar uns i rebutjar uns altres. Sembla que finalment ha triat unir forces amb un partit del 155 i de la unitat espanyola per davant de tot, inclus de la mateixa gent i comptar implicitament amb els vots de Valls, el que considerariem dreta espanyola (Ciudadanos).

Aquest teoric xoc de projectes l’allunya de tot el que havia pregonat, però sembla que la poltrona per 4 anys més i amb el suport de l’establishment, aquell que sempre ha criticat ja li esta bé. La qüestió d’aquesta casta poderosa era evitar un alcalde independentista i un pacte de Govern, com li havien ofert i on llavors si que rebutjava els vots de Junts acusant de no pactar mai amb les dretes, cosa que ara sembla no li importa.

Els Coscubiela, Rabell i altres personatges dels Comuns no hi ha dubte que estaran satisfets i el seu odi a l’independentisme evidentment passa per damunt de qualsevol ideològia que en definitiva es el seu suport a no escoltar el poble, a la imposició, i a una ideològia indefinida que no enten de dretes i esquerres. Una indefinició calculada en un partit que ja veiem va perdent suports elecció rere elecció ja que no poden seguir enganyant a l’electorat indefinidament sense prendre partit.

La seva decisió, si acaba sent validada es legitima, faltaria més, però defineix el personatge i un partit on sembla ara per ara domina l’unionisme per damunt de tot i el rebuig al dret a decidir. Faltarà veure les giragonses dialectiques que li esperen els propers 4 anys i els gripaus que haurà de justificar que aquest cop sí seran la seva fi per desencis dels seus votants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.