ELS PROBLEMES REALS
La carta enviada per la Generalitat com a petició formal per demanar que els dos Governs puguin negociar els termes del Referèndum tal com ja es va anunciar a la Conferència de Madrid ja ha provocat reaccions. Trobem en Garcia Albiol que reclama que la carta demani parlar dels problemes reals dels catalans i des de diverses instàncies del Govern espanyol ja s’ha acusat de cop d’Estat les intencions catalanes.
Com a prèvia no donaria massa esperances respecte a la resposta definitiva i formal a l’oferiment, encara que vista la trajectòria era previsible. De fet però fa fredat veure veure amb l’alegria que el Govern espanyol utilitzen termes com el nazisme, els cops d’Estat i altres similars per parlar d’urnes. No cal ser molt espavilat per detectar que alguna cosa no va be a la democràcia espanyola. Banalitzar segons que, no es un bon simptoma.
Demanar acords, demanar diàleg per solucionar un problema politic que reclama una bona part de la societat catalana i que com es natural en una societat democràtica porte les urnes i la decisió de la mateixa societat com a resposta es completament normal. Quan les reaaccions a aquest tema son tot tipus d’improperis i pals a les rodes en forma de lleis, de processos judicials sense voler escoltar al poble en cap moment no deixa de ser molt greu.
Albiol amb el seu paper de bufó popular a Catalunya continua amb la cantarella dels problemes reals, com si el referèndum i totes les mobilitzacions dels últims 5 anys no haguessin existit, i fins hi tot la majoria parlamentaria actual amb un objectiu molt concret també fos inventada. Cal ser molt cec o de mala fe per seguir amb aquesta cantarella i atorgar-se per damunt de la mateixa gent que ell també representa, precisament que els preocupa o no.
Reaccions que no canvien el panorama i que al final ens portaran a la unilateralitat per abandonament de les seves funcions d’un Estat cec i sord.