ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS INTENTS DESESPERATS

La manifestació que hem vist aquest diumenge, no deixa de ser un intent desesperat per evitar el que ja veuen com una realitat propera. El que passa que han fet tard i segueixen validant la repressió i no oferint res, com si les seves mentides per si soles fossin una pocima màgica per canviar la mentalitat d’un poble que ja ha desconnectat.

Primer de tot, dir que total respecte i legitimitat a aquelles persones que es van manifestar amb la seva bandera espanyola i amb el seu sentiment doble o únic. Res a dir, en una societat plural es la normalitat absoluta. El problema es darrera aquesta bona gent. Qui sembra odi no pot esperar oblit, i els missatges més sentits ahir, van ser a favor de l’empresonament de Puigdemont, l’aplicació del 155, el vergonyos homenatge i suport ls cossos policials que van dur a terme la repressió del dia 1 d’octubre i fins hi tot comparacions d’ETA amb les urnes catalanes. Així no, com diria Puigdemont.

El suport extern a Catalunya, també desvirtua aquesta manifestació, ja que el seu punt de vista extern poc pot quallar amb la gent que viu i conviu al nostre territori. Cap proposta i si la sensació d’imposició absoluta irreversible d’un nacionalisme ranci i caduc amenaçat per un fet, una revolució popular integradora i sobretot defensora de la decisió de la gent per validar-la. Un altre món.

Els discursos finals i els ponents ja van reblar el clau del blanc i negre, i alguns com l’escriptor Vargas Llosa amb el seu feixisme habitual, sense ni tant sols saber els actors principals polítics catalans i la critica a un nacionalisme de sang i fetge català davant els milers anys d’història indisoluble que proclamen oblidant un detall per ells insignificant, el que vol la gent. En Josep Borrel, avergonyint encara més un PSOE inexistent i alienat amb la dreta més rància amb el presagi del trencament de la convivència, com si no fos normal que una societat no fos monolitica com sembla defensen.

La guerra de xifres, no aguanta comparacions amb les mobilitzacions sobiranistes. Aplicant la seva lògica natural si donem per bona la xifra de la policia amb 400000 assistents, voldrà dir que 7100000 catalans son independentistes. Ho ara ja no val aquesta tesi que han defensat.

El que per mi la deslegitima, es el suport a la violència que no te justificació i traspassa qualsevol sentiment. En definitiva i davant la manipulació que a l’Estat i en els mitjans afins a Catalunya es farà. Hi ha un Parlament, hi ha un referèndum i també unes mobilitzacions continuades durant 7 anys que no deixen dubtes sobre les majories i no hi ha altre camí que obeir les mateixes sense enganys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.